Arxiu d'etiquetes: cavallers

Requesens i de Relat, Lluís de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou. El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya.

El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig.

Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya (1415-26), càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle. Fou també batlle general de Catalunya.

Es casà amb Constança de Santacoloma, que li aportà la castlania de Santa Coloma de Farners, i foren pares de Lluís, Bernat i Galceran de Requesens i de Santacoloma.

Era fill de Lluís de Requesens i de Montoliu i germà de Guerau i de Hug de Requesens i de Relat  (Catalunya, segle XIV),  que fou l’iniciador de la branca de Vallvidrera.

Requesens -llinatge-

(Tarragona, abans 1272 – Catalunya, segle XVI)

Llinatge de mercaders i ciutadans. Assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.

La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II el Sense Fe en la guerra civil del 1462.

Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 (Arnau de Requesens) i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta.

Reixac, Ramon de

(Catalunya, segle XIV – després 1418)

Cavaller. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix (1396).

El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya (1409).

A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català.

El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei que protestà contra la política d’Alfons el Magnànim i exigí l’allunyament dels oficials castellans.

Ravenac, Roger de

(Catalunya Nord, segle XIV)

Cavaller. Serví els reis Sanç i Jaume III de Mallorca. Era camarlenc, conseller i lloctinent d’aquest darrer el 1343.

Fou nomenat capità de la guarnició d’Elna, vila que defensà contra la invasió de Pere III de Catalunya-Aragó, i que capitulà. Fou retingut fins a l’alliberament general de presoners que es produí després de la rendició del rei Jaume.

Pere III se l’atragué i li atorgà una pensió.

Casà una filla amb Ramon de Perellós.

Ramon i Magarola, Josep de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge de 1713-14.

L’11 de setembre de 1714 defensà la bretxa del Carnalatge amb poc més d’un centenar d’homes. Durant tres quarts d’hora rebutjà els assalts de més de 2.000 enemics, fins que hagué de retirar-se amb els escassos supervivents. Després, passà a engruixir el gran contraatac que per la banda de Sant Pere i del Portal Nou dirigí Rafael Casanova.

Fou un dels pocs que en sortiren il·lesos, tot i haver afrontat situacions de màxim risc durant tota la batalla.

Ramon d’Empúries -cavaller-

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Era fill natural d’Hug d’Empúries, comte d’Esquilacce i gran privat de Sicília.

Fou legitimat el 1326, amb l’aprovació del rei Jaume II, però amb la condició que mai li seria reconegut cap dret de successió al comtat d’Empúries.

Aquest deu ésser el personatge homònim que molts anys després tenia terres a Sardenya i formava a l’illa una branca poc estudiada.

Rajadell, Manuel de

(Catalunya, segle XIV – després 1411)

Cavaller. Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalano-aragonesa el 1396.

Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona.

Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou.

Rajadell, Lluís de

(Catalunya, segle XIV – després 1409)

Cavaller. Home de confiança del rei Martí l’Humà, al qual havia acompanyat a la campanya de Sicília.

Es traslladà (1397) a la cort de Martí el Jove, on tingué un paper molt important en les relacions polítiques catalano-sicilianes. Fou membre destacat del consell reial de l’illa i, a la vegada, un fidel servidor de Martí el Jove.

En morir aquest rebé grans beneficis econòmics i el càrrec de governador de Catània si la reina Blanca decidia de residir-hi.

Rajadell, Joan Berenguer de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller.

Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans que entraren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena a mans de Pere el Cruel.

Era veguer de Girona el 1364.

Rajadell, Guillem de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller.

El 1383, a les corts de Montsó, es destacà a les reclamacions que causaren la destitució de diversos funcionaris de la cort de Pere III. Fou algutzir del rei Joan I.

El 1388 s’enfrontà amb el fort incident que representava l’ocupació del castell de Carboneras, prop de Fraga, pel rebel Nicolau d’Abella. Obligat a actuar pel seu càrrec, no pogué resoldre la situació sense que el rei hi intervingués personalment.

El monarca l’envià a Lleida per un temps el 1391, amb la missió de moderar-hi, en els possibles, els efectes de les predicacions antisemites d’aquells anys.