(Catalunya ?, segle XIII – Aversa, Itàlia, 1308)
Cavaller. Germà petit i company d’armes de Bernat de Rocafort, a l’expedició a Orient.
Amb el seu oncle Dalmau de Sant Martí, matà a llançades, pel juny de 1307, el noble Berenguer d’Entença, al xoc que, per confusió es produí a la vila de Nestos.
A la darreria de l’any següent seguí la tràgica sort del seu germà. Morí amb ell d’inanició, al castell d’Aversa, presoner de Robert de Nàpols.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Era un dels homes d’armes del rei Jaume I.
Al Llibre dels Feyts apareix en dues ocasions, sempre al costat del monarca: la primera a la rendició de Menàrguens, durant la campanya contra els Cabrera que usurpaven el comtat d’Urgell (1228), i la segona a la batalla de Portopí, als inicis de la conquesta de Mallorca (1229).
(Catalunya, segle XIV – 1447)
Cavaller.
Anà a servir a Sicília amb l’expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat de Cabrera. Fou membre, com a donzell, del Braç Militar.
El 1399 heretà el castell de Rocabruna, del qual fou el darrer senyor amb aquest cognom. Intervingué al Parlament català de l’interregne 1410-12.
El 1413 fou un dels personatges que Ferran I convocà a consell per assegurar-se el parer de reprimir per les armes les agitacions de Jaume d’Urgell.
(Catalunya, 1415 ? – 1479)
Poeta. Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys, i germà de Dalmau i de Pere.
Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta.
Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic: sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Calaf (1465), on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat.
El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i poc després li foren encomanades missions diplomàtiques a la cort de Lluís XI. Intervingué a les corts des del 1477.
Com a escriptor és autor d’una Estrampa, llarga poesia sobre les tres edats de la vida de l’home, i, principalment, d’un poema intitulat La glòria d’amor, en 1.544 versos de diverses mesures i precedit d’un pròleg en recargolada prosa.
(Catalunya, segle XVII – 1728)
Fill de Ramon de Rocafull-Puixmarín i d’Elisenda (I) de Rocabertí i de Safortesa. Òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí.
Comte de Santa Maria de Formiguera i cavaller de Calatrava. Obtingué la grandesa d’Espanya annexa al comtat de Peralada el 1703.
Mort sense fills, l’herència passà al seu cosí segon Joan Antoni de Boixadors-Pacs i de Pinós i als seus descendents els Dameto, cognomenats tots ells de Rocabertí.
(Catalunya, segle XIII – Messina, Itàlia, 1298)
Cavaller.
Fou presoner dels sicilians durant les hostilitats entre Jaume II i Frederic II.
Malgrat les gestions del rei Jaume per rescatar els captius catalans, fou escapçat amb Joan de Llúria.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller.
Serví Jaume I en la conquesta de València (1238), on hi rebé algunes cases com a recompensa. Més tard li foren concedides altres donacions per la part de Gandia.
Així s’originà l’establiment a terres valencianes d’aquest llinatge.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Tenia possessions a l’illa de Sardenya.
El 1347 sostingué disputes amb Joan d’Arborea, cosa que podria perjudicar els interessos catalans a l’illa. Amb tot, s’afegí als reforços que arribaren per tal de sufocar la revolta dels Oria contra Pere III el Cerimoniós.
Mort el lloctinent reial, s’encarregà de recuperar les forces catalanes derrotades.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix (1256) i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar (1259).
Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona. Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort (1264).
És probablement un membre de la seva família un altre Bernat Ramon de Ribelles, castellà de Licata (Sicília).
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1557)
Fill de Lluís Joan de Requesens i Pastor.
Cavaller de Sant Jaume i capità general de les galeres de Sicília. El 1551 anava amb l’estol d’Andrea Doria contra el corsari Dragut.
El 1560 defensà l’illa de Gerba contra els turcs i caigué presoner. Fou alliberat dos anys després.
Fou el pare de Francesc de Requesens i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI) Cavaller de Sant Jaume i capità general de les galeres de Sicília. Es casà amb Petrusa o Peronella de Peralta i Zornati, baronessa de San Giacomo. La branca s’extingí amb llur néta Isabel de Requesens.
Dades dels Països Catalans 