Arxiu d'etiquetes: cavallers

Rajadell, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Se sumà a les agitacions nobiliàries dels darrers anys del regnat de Jaume I. Fou un dels qui es negaren a ajudar Castella contra els sarraïns.

El 1274 subscriví els pactes d’Àger, incorporant-se així a la gran confederació nobiliària enfrontada al poder reial.

El 1275, arran de les corts de Lleida, hi representà, amb Guillem de Castellolí, el vescomte de Cardona i Ferran Sanxis de Castro, que no gosaven concórrer a l’assemblea per haver tingut part massa destacada als conflictes anteriors.

Rajadell, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Segurament diferent de l’homònim.

Serví a Sardenya. El 1333 el lloctinent reial Ramon de Cardona l’envià a Catalunya per proposar que fossin expulsats de l’illa tots els genovesos.

Potser era el mateix personatge que, el 1341, figurava entre els notables reunits per Pere III a Poblet de cara a tractar de la tensió amb França.

El 1347 anà a Sardenya amb l’expedició d’Hug de Cervelló que seria desfeta als Aidu di Turdu.

Rajadell, Berenguer de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller.

El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença, i signà l’acta de concessió del comtat d’Urgell als contraents.

El 1325, també a Lleida, era un dels notables que deliberaren sobre els drets de Jaume II a la corona de Mallorca.

Queralt i de Silva, Joan (III) Baptista de

(Barcelona, 18 març 1786 – Madrid, 13 març 1865)

Cavaller de Toisó d’Or, majordom major de la reina Isabel II i senador. Fill i successor de Joan (II) de Queralt i de Pinós i de María Luisa de Silva y González de Castejón, dels quals heretà tots els títols.

Es casà amb una important hereva andalusa, Pilar Bucarelli i Bubarelli, marquesa de Vallehermoso (gran d’Espanya), de Taracena, Cañete i Valdecarzana, comtessa de Gerena, Villamor, Fuenclara i Las Amayuelas i vescomtessa d’Ursua.

Queralt, Bernat de

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Combaté a Sicília contra els angevins.

Quan Jaume II de Catalunya-Aragó es posà en guerra amb el seu germà Frederic II de Sicília, Queralt serví fidelment aquest darrer en la seva eficaç resistència.

Figurà entre els cavallers catalans que foren expressament comminats per Jaume II a abandonar l’illa i als quals foren confiscats els béns a Catalunya com a resultat de la seva negativa a obeir.

Pujalt, Ramon de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller, magnat i conseller comtal.

Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal.

El 1149 era present al setge de Lleida i l’any següent signà amb altres magnats la carta de població d’aquesta ciutat.

Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l’arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló.

La seva actuació s’estengué fins al regnat d’Alfons el Cast.

Pujalt, Guillem de

(Catalunya, segle XIII – Marroc ?, segle XIV)

Cavaller.

Fou un dels principals capitans de la milícia catalana manada per Bernat Seguí i lloada per Jaume II als merinites del Marroc. Combaté per compte d’aquest contra els granadins.

El 1305, depenent de Seguí, fou nomenat capità de la companyia destinada a guarnir Marraqueix.

Pujades, Mateu

(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)

Cavaller. El 1430, amb Galceran de Requesens, tractà de dissuadir Frederic de Luna, del qual era gran amic, perquè no es posés al servei del rei de Castella. El seu propòsit fracassà.

Anà a Itàlia a servir Alfons IV el Magnànim. N’era el tresorer general.

Quan el monarca se n’anà a Milà, el 1447, el deixà a Nàpols com a membre del consell de govern de Ferran, duc de Calàbria, fill natural del rei.

Puigverd, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Serví Jaume II.

El 1293, amb Bernat de Montpaó, tenia al seu càrrec la custòdia dels fills del príncep de Salern, capturats per Roger de Lloria a la batalla de Nàpols i utilitzats llargament per Alfons II i Jaume II com a arma de coacció política.

Puigverd, Berenguer de

(Catalunya, abans 1253 – després 1291)

Cavaller. Tot i haver signat els pactes nobiliaris contra la corona (1274), ben aviat féu costat al rei Jaume I.

Sobretot amb Pere II augmentà la seva influència, ja que fou un dels cavallers que havien d’acompanyar el monarca al desafiament de Bordeus (1283). Continuà els seus serveis a la monarquia catalana amb el nou rei Alfons II el Franc.

El 1291 fou un dels signants de la pau de Tarascó, dita també de Brignoles.