Arxiu d'etiquetes: castells

Fonollar de Sant Boi, el

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

(o Fenollar)  Antiga quadra. El casal, anomenat castell de Fonollar o Torre de la Vila, té una capella dedicada a sant Sebastià.

Faja, castell de -Berguedà-

(Gisclareny, Berguedà)

Antic castell, a la dreta del Bastareny, en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig.

Estanyol, castell d’ -Grècia-

(Tessàlia, Grècia, segle XIII – després 1380)

Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria. Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu.

El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380.

Espases, castell de les -Baix Llobregat-

(Esparreguera, Baix Llobregat)

(ant: roca de l’Espasa) Antic castell, actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases.

Espadella -Noguera-

(Àger, Noguera)

Despoblat i antic castell (roca d’Espadella), prop de Corçà, esmentat ja el segle XI.

Eramprunyà, castell d’

(Gavà, Baix Llobregat)

Antic castell, construït en un espadat sobre el terme de Bruguers. Centre de la baronia d’Eramprunyà, va ésser desmantellat el 1469 durant la guerra contra Joan II.

El 2007 fou adquirit per l’ajuntament de Gavà i actualment està declarat com a Bé cultural d’interès nacional, juntament amb la seva església de Sant Miquel d’Eramprunyà.

Cunyà

(Serra de Daró, Baix Empordà)

(ant: Canyà) Llogaret, al sud del poble. El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078.

Colldorenga

(Vilanova de Meià, Noguera)

Antic llogaret, vora el coll d’Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga.

El segle XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià.

Coll, torre del

(Olot, Garrotxa)

(o castell del Coll) Antic castell i actual masia (550 m alt), vora l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, al vessant meridional de la serra de Sant Miquel del Mont.

Els castlans o senyors són esmentats des de la fi del segle XIII.

Clarà -Moianès-

(Moià, Moianès)

Antic castell, actualment enrunat, damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb l’església de Sant Andreu de Clarà.

Era possessió, com la vila de Moià, dels comtes de Barcelona, ja al començament del segle X.