Antic castell, a l’extrem de l’Adasig, dominant el camí de Sornià a Illa.
És esmentat ja el 989. L’església de Santa Felicitat de Seixà pertanyia a Cuixà el 1011.
Seixà
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: castells
Segàrria
Antic castell i terme, situat al cim de la serra de Segàrria (506 m alt). El 1257 era dels Carròs, senyors de Rebollet.
La muntanya, que separa el marquesat de Dénia de la vall de Pego, és termenal del Verger, Ondara, Benimeli i Beniarbeig.
Saquera
Despoblat recent, al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m. És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera, esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí.
El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa.
Santueri, castell de
Castell, al cim escarpat del puig de Santueri (402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al sud-est de la ciutat, al sud mateix del puig de Sant Salvador. El recinte té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular.
La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa.
El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana.
La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats.
Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.
Santa Llúcia, castell de -Rosselló-
Antic castell, al voltant del qual es bastí el poble.
Santa Eugènia -Rosselló-
Església i castell, a l’esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.
Santa Bàrbara, castell de -Alacant-
Fortalesa (160 m alt), situada damunt el cim del Benacantil dominant per llevant la ciutat. El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al segle XIX; fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents. Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat. Fou declarat monument històric artístic el 1961.
Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric (segles IV-III aC) i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions. Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del segle VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la muntanya. Entre el 1248 i el 1252 el castell passà a mans del príncep Alfons de Castella, i el 1296 fou definitivament incorporat a la corona catalano-aragonesa per Jaume II el Just.
En època dels Àustria les seves fortificacions foren reforçades i artillades, cosa que no impedí un bombardeig francès el 1689. En les lluites durant la guerra de Successió l’exèrcit borbònic féu esclatar una mina que l’enrunà, el 1709. Encara el 1873 rebé el bombardeig dels vaixells del cantó de Cartagena.
Actualment, llevat del recinte exterior, del segle XIX, l’interior és molt reconstruït i no hi queden gaires restes de les seves distintes etapes constructives; la major part de les construccions conservades són del segle XVIII, i una torre, molt restaurada, és de tradició gòtica.
Santa Àgueda, castell de -Menorca-
Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns.
Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries.
Es conserven restes d’una antiga calçada romana i part de les muralles de l’antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots.
L’església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.
Sant Vicenç de Montclar
(o Sant Vicenç d’Enclar) Antic castell i església, a l’esquerra del riu d’Enclar, límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, damunt Santa Coloma d’Andorra.
Sant Pere, castell de -Fenolleda-
Un dels castells de la vila, identificable amb l’antic castell de Fenollet.
Dades dels Països Catalans 