Arxiu d'etiquetes: castells

Corbó -Alt Maestrat-

(Benassal, Alt Maestrat)

Antic castell, al nord-oest de la vila.

Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons.

Clusa d’Amunt, la

(les Cluses, Vallespir)

Poble (230 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.

És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa, bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial (Sant Nazari), pre-romànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del mestre de Fenollà.

Cirac -Conflent-

(Rià i Cirac, Conflent)

(ant: Sirac)  Poble, a la dreta de la Tet, al voltant del castell de Cirac.

Prop seu hi ha l’església de Sant Joan de Dossorons (dita també Sant Joan del Pla de Cirac).

El lloc és esmentat ja des del 937.

Cerdana, torre -Alta Cerdanya-

(Portè, Alta Cerdanya)

Fortificació, actualment enrunada, que domina el poble, al capdamunt de la vall de Querol.

Protegia l’entrada septentrional de la Cerdanya.

Caves

(Millars, Canal de Navarrés)

(cast: Cavas Despoblat, a la vora meridional de l’avenc del Xúquer.

Era presidit pel castell de Caves.

Castro -Plana Baixa-

(Alfondeguilla, Plana Baixa)

Despoblat i antic castell (787 m alt), aturonat en un contrafort de la serra d’Espadà.

Era lloc de moriscs (tenia 70 famílies el 1609).

Castilblanque *

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

Nom en castellà del llogaret i antic castell de Castellblanc.

Castellsespasa

(Sales de Llierca, Garrotxa)

(o castell d’Espasa Castell encinglerat, prop de la confluència del Llierca amb la riera de Sant Aniol.

Castells, Sant Martí dels *

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Veure> Sant Martí dels Castells  (caseria, antic castell i parròquia).

Castellrosselló

(Perpinyà, Rosselló)

Poble, a l’est de la ciutat, a la dreta de la Tet.

És l’emplaçament de l’antigua ciutat ibero-llatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals. Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum (o Castellum) Rossilio (927), del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990.

Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del segle XI. Al darrer quart del segle XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a Andreu de Fenollet (segona meitat del segle XIV), a les famílies Perapertusa (fi del segle XIV), dels Vivers (1466) i Canta (segle XVI).

De l’antic castell només es conserva una gran torre rodona del segle XIII, prop de l’antiga església romànica (segles XI i XII) de dues naus, dedicada a santa Maria i a sant Pere.