(o de Sameda) Antic castell.
Veure> Madrona (antic castell).
Veure> castell de Mas Carbó (antiga domus).
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa.
La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí.
Veure> Vilademàger (antic castell).
(o Matrona) Antic castell, a l’extrem oriental del terme, que domina l’engorjada vall del Xúquer, per l’esquerra.
És documentat als darrers temps de la dominació musulmana. Al segle XVI ja formava part de la parròquia de Dosaigües.
Poble (786 m alt), situat a la dreta del riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. És conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l’Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’Avellana.
(Aragó)
Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça).
Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla.
A la vall baixa de l’Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres.
S’hi parla un català de transició.
(Graus, Aragó)
Poble (778 m alt) de l’antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli. L’església parroquial és dedicada a sant Julià.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla.
Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l’actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena).
És d’origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval.
Dades dels Països Catalans 