(Graus, Aragó)
Poble (778 m alt) de l’antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli. L’església parroquial és dedicada a sant Julià.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla.
Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l’actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena).
És d’origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval.
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
(o Guàrdia de Tremp) Vila i capital del municipi.
La població ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia, esmentat ja el 1051.
Destaquen alguns casals de pedra i l’església parroquial de l’Esperit Sant, del segle XVIII.
Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el segle X.
Veure> la Guàrdia de Ripoll (antic castell).
Veure> Garmoixent (despoblat i antic castell).
Antic nom de l’antic castell del Temple.
Un dels castells de la ciutat durant l’època musulmana.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (630 m alt), a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, poc abans del congost de Mont-rebei.
Al sud del poble hi ha, aturonades a 666 m alt, les restes del castell de Girbeta, i al seu peu, vora el riu, l’església de l’Ascensió (abans, de Sant Pere).
(o Gramoixent) Despoblat i antic castell. És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella.
Dades dels Països Catalans 