(Nerpio, Castella, 11 abril 1744 – València, 3 novembre 1831)
Eclesiàstic. Fou nomenat bisbe d’Oriola (1815) i arquebisbe de València (1824-31), càrrec des del qual desenvolupà una intensa campanya contra els liberals.
Creà la Junta de Fe en substitució del Tribunal del Sant Ofici, junta que féu l’última condemna a mort per motius religiosos de la història espanyola: la de Gaietà Ripoll, mestre de Russafa.
(Almansa, Castella, 23 octubre 1912 – València, 16 maig 2002)
(Matilde González i Palau) Poetessa. Residí a València.
Escriví diversos llibres en català, dels quals ha estat editat Altíssim regne (1965), premi València de literatura del 1960.
Després anà a residir a Ourense.
(La Mancha, Castella, segle XV – Múrcia ?, segle XVI)
(o Hernando de) Pintor. Després d’una estada a València, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest. És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Yáñez, amb qui, a València, sempre col·laborà.
Pel juny de 1506 cobrà ja pel retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la seu de València, dada que sembla confirmar la tesi que fou ell qui col·laborà amb Leonardo da Vinci a la Batalla d’Anghiari.
Pel març de 1507 amb Yáñez feren capitulacions amb el capítol de la seu valenciana per a pintar la que havia d’ésser llur obra mestra: les portes del retaule major, que acabaren de cobrar el 1510; Justi assignà a Llanos sis de les taules, i les que resten, al seu company o ambdós alhora; la d’atribució més segura són les de la Nativitat de la Mare de Déu i el Descans en la fugida a Egipte.
Cap al 1513 sembla que se separà de Yáñez i s’establí a Múrcia. Hom li ha atribuït una Anunciació (Col·legi del Corpus Christi de València).
Amb Yáñez, és una figura cabdal del Renaixement pictòric hispànic i, segons sembla, fou format a la València de la conjunció de la fi del gòtic amb l’italianisme renaixentista.
(Palència, Castella, 1900 – Palma de Mallorca, 1975)
Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres.
Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del segle XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.
(Alcaraz, Castella, 6 juny 1869 – València, 11 octubre 1931)
Polític, financer i navilier. Diputat i senador pel partit conservador.
Amb altres naviliers valencians fundà la Companyia Valenciana de Vapors Correus d’Àfrica i, més tard, la Companyia Trasmediterrània.
També fundà la Unió Naval de Llevant (1924), el Banco de Crédito Local (1925) i el monopoli de petrolis CAMPSA.
(Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968)
Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà.
El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals.
Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.
Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).
Bartolome González (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII) Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.
Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)
Joan Àngel González (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.
Josep González (País Valencià, segle XVI – 1584) Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.
(La Lastra, Castella, 1740 – Palma de Mallorca, 1811)
Militar. Ascendit a mariscal pel seu comportament en la invasió del Rosselló i la defensa de Catalunya (1793-94). Fou nomenat capità general de Balears el 1798 i en 1810-11.
Publicà el Manifiesto que presenta a la Europa… (Palma de Mallorca, 1811).
(Àgreda, Castella, segle XVII – València, 1691)
Metge. Estudià i fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins al 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada.
D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae (Lió, 1677), Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consemsum ventriculi (Lió, 1677) i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes (València, 1680).
(Sòria, Castella, 22 juliol 1844 – Castelló de la Plana, 25 març 1900)
Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità.
El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l’obra el 1891.
Era membre corresponent de l’Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits.
Dades dels Països Catalans 