(Tortosa, Baix Ebre, 27 agost 1850 – Madrid, 4 abril 1926)
(o de Suelves-Montserrat i de Montagut) Novè marquès de Tamarit. Nebot i successor d’Antoni de Suelves i d’Ustáriz.
Fou membre de la secretaria del pretendent carlí, que el nomenà vescomte de Montserrat; lluità a la tercera guerra Carlina i a la guerra russo-turca (1877-78), com a cap d’un regiment de cosacs, i participà en la batalla de Plevna.
Fou diputat a corts per Tarragona (1896-99, 1901-02 i 1907-08).
(Olot, Garrotxa, 1828 – )
Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.
Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per:
Josep de Solà i de Morales (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905) Carlí. Formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – ?, segle XIX)
“el Muchacho“ Guerriller carlí.
Sobresortí a la primera guerra, tot i que abans d’acabar-la deixà les armes i se n’anà a l’estranger. Ja no tornà.
(Traiguera, Baix Maestrat, 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 21 juliol 1895
Militar i guerriller carlí. El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil.
El 1873 s’adherí a les forces carlines i participà a la tercera guerra carlina en una partida que actuà a la zona del Maestrat i de la serra de Prades.
Apartat de la lluita a causa de la derrota soferta a Terol, formà més tard una altra partida que actuà a Beseit fins a la fi de la guerra (1876). Assolí el grau de coronel.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1875, pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, a Albert Morera i Santaló ( ? vers 1820 – Madrid?, després 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’hostal de la Corda (1875), pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid.
(Barcelona, 26 octubre 1852 – Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1928)
Periodista i escriptor.
Lluità amb els carlins de la tercera guerra carlina. Acabada aquesta, visqué un any a Marsella i després s’establí a Barcelona, on continuà fidel als seus ideals i figurà en la creació del diari tradicionalista “El Correo Catalán” i fundà el setmanari “El Borinot” (1877-81). Escriví en ambdós periòdics sonades campanyes antiliberals (1877-81).
És autor de poesies de caràcter festiu, recollides en part a “Lectura Popular” i d’algunes breus obres teatrals còmiques.
(Torrent d’Empordà, Baix Empordà, 1816 – Palafrugell, Baix Empordà, 1874)
Guerriller. Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines.
En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol.
Indultat després del conveni de Bergara (1839), passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable.
(Catalunya, 1815 – Girona, 1849)
Guerriller. Era llaurador. El 1833 s’uní a les forces carlines.
Durant la guerra dels Matiners tornà a les armes i fou un dels millors oficials carlins, més conegut pel sobrenom de Planadamunt.
Unit amb les forces de Marcel·lí Gonfaus, lluità contra el general Gutiérrez de la Concha; fet presoner, morí afusellat.
(Barcelona, 28 octubre 1802 – 1860)
Carlí. Fill del regidor de Barcelona (1824-28) Benet de Sagarra i Mercante.
Durant la Primera Guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí “El Joven Observador” i “El Restaurador Catalán”.
Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó (1837) i altres obres també de propaganda carlina.
Fou regidor de Barcelona (1829-30).
Sobrenom del militar carlí català Bartomeu Porredon i Cirera (1795-1847).
Dades dels Països Catalans 