Sobrenom del guerriller carlí català Josep Pons i Viladas (1803-60).
Bep de l’Oli *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: carlins/nes
Balaguer, marquesat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial del segle XIX, concedit pel pretendent carlí Carles VII al militar Joan Castells i Rossell, únic titular.
Vinader i Nubau, Ramon
(Vic, Osona, 3 abril 1833 – Madrid, 17 novembre 1896)
Advocat i polític carlista. Establert a Madrid, fou membre fundador de l’Asociación de Católicos de España, en fou secretari juntament amb Cándido Nocedal, amb qui va promoure els Estudios Católicos.
Defensor del carlisme, fou diputat a Corts el 1867, 1869 i 1871 pel districte de Vic dins les files de la Comunió Catòlico-Monàrquica. Col·laborà al diari “El Siglo Futuro” i va donar suport la Tercera Guerra Carlina.
Va escriure una Biografía de Carlos Luis María de Borbón y de Braganza… (1855) i Arqueología cristiana española.
Vila, Miquel
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller carlí. Era conegut amb el sobrenom de Caletrus.
Es destacà durant la Segona Guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitostos.
Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, a canvi de conservar el seu grau de comandant (1849).
Vidal i Carlà, Joan
(Escaló, Pallars Sobirà, 12 març 1828 – Suterranya, Pallars Jussà, 10 novembre 1894)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Assumí una càtedra al seminari d’Urgell.
Es mostrà partidari dels carlins. Fou diputat a corts.
És autor d’El Libro de los Reyes y el principio de autoridad i La libertad de cultos examinada en el terreno de la filosofía.
Vallès, Francesc
(Barcelona ?, segle XIX)
Militar carlí. A la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona.
El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó; més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat.
Vall i Llaberia, Maties de
(les Borges del Camp, Baix Camp, 11 juliol 1802 – Igualada, Anoia, 27 maig 1874)
Militar i polític carlí. El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents. Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova.
Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó; guanyà la batalla de Rialb (1838). El 1839 s’exilià a França.
Fou diputat per Gandesa el 1871.
Tristany i Parera, Rafael
(Ardèvol, Solsonès, 16 maig 1814 – Lorda, Gascunya, 17 juny 1899)
Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d’una partida a la muntanya catalana, fins que l’any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d’Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat.
Durant l’última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l’alçament del 1872, es revoltaren contra la República.
La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l’alt comandament, exercit per l’infant Alfons, va restar eficàcia a la seva col·laboració amb la resta de les forces carlines.
Al final de la guerra (novembre 1875) fou nomenat capità general de les forces carlines a Catalunya, però no va poder impedir el triomf dels liberals. L’any següent emigrà a França. Va morir a l’exili.
Tristany, Benet
(Ardèvol, Solsonès, 6 març 1794 – Solsona, Solsonès, 17 maig 1847)
Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l’aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents.
A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abril 1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d’instal·lar-se per primera vegada en una ciutat. Després de la retirada de Cabrera, va voler continuar la lluita de guerrilles, però hagué d’emigrar a França (1840).
A la primavera del 1847 prengué part en l’alçament conegut amb el nom de guerra dels Matiners. Després d’aconseguir alguns èxits, com l’entrada a Cervera, fou fet presoner i afusellat per les tropes del general Pavía, capità general de Catalunya.
La seva execució, unida a la d’altres guerrillers importants, contribuí al desenllaç de la guerra favorable als isabelins.
Fou germà seu Miquel Tristany (Catalunya, segle XIX – Lloberola, Segarra, 1834) Guerriller carlí. Ajudà al seu germà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores pel seu germà.
Tres Roures, els
(el Bruc, Anoia)
Indret al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular.
Dades dels Països Catalans 