Arxiu d'etiquetes: cardenals

Vera i Mendoza, Joan de

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 25 novembre 1453 – Roma, Itàlia, 4 maig 1507)

Cardenal. Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar de Borja, i després, vicari seu a València. El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis de Catalunya-Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada.

A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa. Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó; Ferran II el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella, s’hi oposà decididament. És sebullit a l’església romana de Sant’Agostino.

Savelli, Giovanni Battista

Deixa un comentari

(Roma, Itàlia, 1422 – Castel Gandolfo, Itàlia, 18 setembre 1498)

Cardenal i bisbe de Mallorca (1492-93). Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca.

Alexandre VI el considerà filo-napolità el 1493; li llevà la dignitat cardenalícia però poc després la hi restituí. L’any següent, en canvi, Savelli es decantà a favor de Carles VIII de França.

Sanz i Forés, Benet

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 21 març 1828 – Madrid, 1 novembre 1895)

Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació.

Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid.

El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogut cardenal el 1893.

És autor de sermons i altres escrits de tipus pastoral.

Fou germà seu, Pasqual Sanz i Forés  (Gandia, Safor, segle XIX)  Historiador. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia… (1879).

Rossell, Nicolau

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1314 – 1362)

Eclesiàstic dominicà i cardenal. Mestre en teologia. Fou nomenat provincial el 1350. Com a inquisidor general intervingué en diverses causes d’heretgia. El 1356 el papa Innocent IV el féu cardenal.

Escriví diverses obres, com les titulades Romanorum pontificum gesta, De quadruplice jurisdictione Romanae Ecclesiae in regnum utriusque Siciliae, Commentaria de rebus ordinis praedicatorum, Commentaria in Mathaeum i Epistola a Clemente VI scripta.

Puteus *

Deixa un comentari

Sobrenom del cardenal mallorquí Jaume Pou i Berard  (1495-1563).

Pou i Berard, Jaume

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 13 febrer 1495 – Roma, Itàlia, 26 abril 1563)

Cardenal. També anomenat Giacomo del Pozzo, fou conegut amb el sobrenom de Puteus. Instructor de la Rota a Roma durant quinze anys i defensor de la reforma catòlica, va intervenir en la preparació del concili de Trento.

Nomenat cardenal el 1551, el seu pensament jurídic quedà recollit al volum Decisiones, publicat a Lió el 1583.

Pipià, Agustí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Roma, Itàlia, 1730)

Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General de Mallorca.

El 1694 s’establí a Roma, on fou secretari de la congregació de l’Índex de llibres prohibits. Ostentà el càrrec de general de l’orde.

Més tard fou bisbe i cardenal.

Payà i Rico, Miquel

Deixa un comentari

(Beneixama, Alt Vinalopó, 20 desembre 1811 – Toledo, Castella, 24 desembre 1891)

Eclesiàstic i cardenal. Ordenat de sacerdot (1836), ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió. Fundà el periòdic “El Eco de la Religión”, que féu una intensa campanya contra els qui volien la llibertat religiosa.

El 1858 fou nomenat bisbe de Conca. Al concili Vaticà I (1870) féu un discurs sobre la infal·libilitat del papa. Senador el 1871, el 1875 fou promogut a arquebisbe de Santiago de Compostel·la, on impulsà la restauració de la basílica i fundà el manicomi de Conjo.

Fet cardenal (1877) per Pius IX, el 1885 fou traslladat a Toledo com a arquebisbe.

Martí, Bartomeu

1 Resposta

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 25 març 1500)

Cardenal. Nebot de Joana de Borja. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d’aquella ciutat.

El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre’l, renunciant-hi definitivament l’any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí.

Assolí de Ferran II el Catòlic l’ennobliment de la seva família.

Lloris i de Borja, Francesc Galceran de

Deixa un comentari

(València, 1470 – Roma, Itàlia, 22 juliol 1506)

Eclesiàstic i cardenal. Ocupà el bisbat d’Elna (1499-1506), deixat vacant per Cèsar Borja, i el retingué fins a la mort.

Fou a més cardenal de Santa Maria Nova (1503), arquebisbe de Trani, i patriarca de Constantinoble, càrrec en el qual succeí a Joan de Borja i Navarro.

Exercí també les funcions de vice-secretari i tresorer del papa Alexandre VI, que li va conferir els anteriors benifets.