Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes

Nolasc del Molar

(el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)

(Daniel Rebull i Muntanyola) Caputxí i polígraf. Prengué l’hàbit en 1918.

Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d’Igualada i d’Olot i a l’Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge.

És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d’un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d’un bruixot (1968).

Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull.

Montsonís, Sever de

(Artesa de Segre, Noguera, 1911 – Barcelona, 1960)

Frare caputxí, de nom Pau Ribes i Camats. Es doctorà en filosofia.

Visqué a Iugoslàvia durant la guerra civil.

És autor de bon nombre d’escrits. Col·laborà a “Critèrion” i a l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana.

Montenartró, Fidel de

(Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 – Olot, Garrotxa, 1897)

Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1833.

Visqué molts anys a Tremp.

Tingué una gran fama popular per les seves virtuts.

Montclar, Fidel de

(Montclar de Berguedà, Berguedà, 1867 – Arenys de Mar, Maresme, 1934)

Frare caputxí (1882). Fou ordenat el 1892, essent a les missions de l’Equador.

El 1905 era nomenat primer prefecte de les missions de Caquetà (Colòmbia). Exercí el càrrec fins que es retirà a Catalunya el 1930.

És autor d’una sèrie de Relaciones de la misión de Caquetá y Putumayo.

Monconill i Viladot, Miquel

(Pinell de Solsonès, Solsonès, 13 maig 1891 – Caquetà, Colòmbia, 1946)

Frare caputxí, nom de religió Gaspar del Pinell.

Traslladat de molt jove a la missió de Caquetà, hi passà tota la vida i arribà a ser-ne el primer vicari apostòlic. En els seus viatges apostòlics recollí una gran quantitat de dades etnogràfiques, lingüístiques i geogràfiques.

El govern de Colòmbia el féu membre de la Comissió Internacional de Límits amb el Perú. El 1930 fou consagrat bisbe titular de Cadossens.

És autor d’Un viatge al Putumayo (1924) i Excursión apostólica por el Coquetá (1928).

Melcior de Tivissa

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1848 – Arenys de Mar, Maresme, 1920)

Missioner caputxí, de nom real Salvador Pinyol i Domènech.

Ingressà a l’orde a Guatemala (1869); per raons polítiques es traslladà a l’Equador, on s’ordenà i treballà, durant vint anys, com a missioner.

Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d’Aragó i Catalunya.

Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).

Mataró, Segimon de

(Mataró, Maresme, 1818 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)

Frare caputxí. Professà l’any 1834 i anà a Roma l’any següent, on fou ordenat sacerdot (1842).

Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d’una estada curta a Perpinyà.

En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castanyer a Mataró.

Mataró, Pelegrí de *

Veure>  Pelegrí de Mataró  (missioner caputxí català, 1879-1939).

Mataró, Marià de

(Catalunya, segle XVIII – Veneçuela ?, segle XVIII)

Frare caputxí.

Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants.

El 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l’Orinoco fins a l’alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge.

Mataró, Llorenç Maria de

(Mataró, Maresme, 1812 – Tulcan, Equador, 1886)

Frare caputxí. L’any 1829 professà al convent de Sarrià.

Ordenat sacerdot durant l’exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat.

L’any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d’on, exiliat, anà a Panamà i a l’Equador.

Una part de la seva correspondència, interessant per la història d’aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).