Arxiu d'etiquetes: capelles

Tretzè, el * -Anoia-

Deixa un comentari

(Piera, Anoia)

Veure> Sant Nicolau del Tretzè  (capella).

Sestronques *

Deixa un comentari

(Anglès, Selva)

Veure> Sant Pere Sestronques  (antiga capella).

Santa Engràcia -Vallespir-

Deixa un comentari

(els Banys d’Arles, Vallespir)

Capella de l’antic municipi de Montalbà de l’Església, al nord del poble, en un coster, dominant el vessant de l’esquerra de les gorges de Montdony.

Es troba sota un turó (887 m alt) coronat per la bateria de Santa Engràcia, termenal dels municipis d’Arles i Montalbà.

Santa Caterina de Biarra

Deixa un comentari

(Portvendres, Rosselló)

Antiga capella, que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra.

Santa Càndia -Ribagorça-

Deixa un comentari

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Probable cel·la monàstica d’origen visigòtic. Existia el 913 i el comte Miró II de Cerdanya li féu donacions els anys 915 i 917. Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida.

El 973 fou incorporada al monestir d’Alaó, del qual fou en endavant una dependència.

Santa Àgata -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Capella de la catedral de València, anomenada també de les Relíquies.

Construïda el segle XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies.

Sant Jordi -Marina Alta-

Deixa un comentari

(Xàbia, Marina Alta)

Capella i antic castell de Sant Jordi, al fons de la badia de Xàbia, a la partida de la Mesquida.

El castell fou destruït pels anglesos durant la Guerra del Francès.

Sant Amanç -Rosselló-

Deixa un comentari

(Montoriol, Rosselló)

Capella, al límit amb els termes de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d’Oms.

Farners -Gironès-

Deixa un comentari

(Salt, Gironès)

Antiga capella (la Mare de Déu de Farners).

Córrecs, els

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló)

Capella de la Mare de Déu dels Córrecs, annexa a la catedral de Perpinyà (Sant Joan el Vell), corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar.

El segle XII hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig.

La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del segle XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat.