Arxiu d'etiquetes: Camp de Túria

Portaceli

20 Respostes

(Serra de Portaceli, Camp de Túria)

Cartoixa (Santa Maria de Portaceli, o Porta-Coeli). Fundada el 1272 per fra Francesc Andreu Albalat, situat al peu de la serra de la Calderona. La primitiva església era de pedra amb arcs apuntats i sostre de fusta. Tenia un gran pati amb arcades apuntades i cel·les al voltant.

El 1400 hi fou consagrat un nou temple en presència de Martí I l’Humà, que fou restaurat al segle XVII en estil neoclàssic amb profusió de marbres, jaspis i alabastres. A la façana, del 1775, hi ha imatges de la Mare de Déu de Portaceli, de Sant Joan Baptista i de Sant Bru, obra de J. Puchol.

S’hi conserven restes de tres claustres: el primer fou construït per Margarida de Lloria vers el 1325, el segon és renaixentista (segle XVI) i el seu terreny central fou utilitzat com a cementiri; el tercer fou dissenyat a mitjan segle XVII per Antoni Ortí.

L’any 1812 hi fou interromput el culte en ésser dissoltes les comunitats religioses per decret de Josep Bonaparte del 1809, que el mariscal Suchet féu acomplir. El 1825, i fins al 1835, en que l’orde fou suprimit, els monjos es tornaren a reunir.

A conseqüència de la desamortització, cap a l’any 1874 foren venuts els nombrosos béns de la cartoixa. A principis del segle XX fou sanatori antituberculós i restaurant. El 1944 s’hi va instal·lar de nou una comunitat de cartoixans.

Poll, mas del *

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria)

Veure> el Mas del Poll  (caseria).

Pobleta de Portaceli, la

Deixa un comentari

(Serra de Portaceli, Camp de Túria)

Masia i antic llogaret, al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del segle XIV per l’orde del Císter. Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli.

Es despoblà a la fi del segle XV i en restà només el castell de la Pobleta., transformat el segle XIX en una explotació agrícola privada.

Pelat, tòs -varis-

Deixa un comentari

tòs Pelat  (Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)  Turó (235 m alt), entre els dos municipis

tòs Pelat  (Bétera, Camp de Túria / Montcada de l’Horta, Horta)  Turó (92 m alt), al límit dels dos municipis.

Pedralbilla

1 Resposta

(Olocau, Camp de Túria)

Partida, al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova, i desemboca al barranc de Carraixet per l’esquerra.

Pea, la -Camp de Túria-

Deixa un comentari

(Vilamarxant, Camp de Túria)

Masia i partida, al nord-oest de la vila, a la dreta del Túria.

Orquera

Deixa un comentari

(Vilamarxant, Camp de Túria)

Partida i urbanització d’estiueig (400 xalets), als vessants meridionals del tossal de la Rodana, al sud de la vila.

Olocau, comtat d’

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII)

Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.

Passà als Fenollet, senyors del Genovés, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila.

La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti, que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera.

Olla, l’ -Camp de Túria-

1 Resposta

(Marines, Camp de Túria)

Despoblat. Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins al 1609.

Fou de la senyoria d’Olocau. La caseria subsistí fins al començament del segle XX.

Nàquera, baronia de

2 Respostes

(Nàquera, Camp de Túria, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.

En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta.

Passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide.