Antic lloc, prop del de Garrofera, confós entre les actuals poblacions de Faura i Benifairó de les Valls.
Lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Uixó, la seva església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535. Fou agregat al municipi de Faura el 1845.
Partida, que forma part de l’antic terme de l’Alqueria Blanca.
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Veure> serra de la Calderona (alineació muntanyosa).
Barri marítim, a l’est de la ciutat. Sorgí el 1907 al nord de la gola del Palància, com a port exportador del mineral de ferro aragonès d’Ojos Negros, que hi arribava per ferrocarril de via estreta. Desplaça com a port comercial l’històric Grau de Morvedre, més al sud.
El 1923 s’hi bastí la primera gran empresa siderúrgica. El 1971 s’hi instal·là una planta siderúrgica integral, que després fou desmantellada. El seu port comercial és un dels més importants del País Valencià.
Cim (363 m alt), el més oriental de la serra de la Calderona, prop del límit amb el terme de Puçol (Horta).
Als seus vessants ha estat construïda una urbanització i un hotel. Als seus peus hi ha l’antic monestir de la Vall de Jesús.
(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre)
Elevació (347 m alt), a la dreta del Palància.
(Alfara de la Baronia, Camp de Morvedre)
Elevació (388 m alt), a l’esquerra del Palància.
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1410 a Andreu d’Aguiló, prèvia facultat reial, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, las Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval.
Caseria, al sud de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l’assegador de Llíria.
Dades dels Països Catalans 