(o Almerig) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre; fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura.
Arxiu d'etiquetes: Camp de Morvedre
Algímia d’Alfara (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 14,52 km2, 173 m alt, 1.043 hab (2014

(o Algímia de la Baronia; ant: Algímia de Torres Torres) Situat a la zona de transició cap a l’Alt Palància. Una tercera part del territori, accidentat pels contraforts de la serra de la Calderona, és ocupada per boscos i brolla.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb un cert predomini del secà (cereals, garrofes, olives i patates) sobre el regadiu (tarongers), el qual s’alimenta de la sèquia major de Morvedre. Pedreres d’argila i de pòrfir. Fàbrica de rajoles de València. Àrea comercial de València.
Tanmateix, la població ha experimentat una lenta devallada a causa de l’emigració, principalment a la propera Sagunt.
El poble, situat al peu del Picaio de l’Algímia, a la dreta del Palància, va ser un annex de Torres Torres fins a finals del segle XVI.
Enllaç web: Ajuntament
Algar de Palància (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 13,2 km2, 204 m alt, 495 hab (2014)

(o Algar, ant: Algar dels Frares) Situat a banda i banda del Palància, al límit amb l’Alt Palància. Al territori, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, hi abunden els pasturatges d’hivern.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers i oliveres), que ocupa la major part del conreu, i el regadiu (taronges i llimones), alimentat per la sèquia d’Algar, la qual comença a l’assut d’Algar, construït probablement als segles XIII-XIV. La indústria es redueix a dues petites fàbriques, una de lleixiu i l’altra de farina. Àrea comercial de Sagunt.
El poble, una antiga alqueria islàmica, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu d’un pujol, a la dreta del Palància; destaca l’església parroquial de la Mercè, d’estil barroc (segle XVIII).
Enllaç web: Ajuntament
Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,71 km2, 70 m alt, 545 hab (2014)

(o Alfara d’Algímia, o Alfara de Torres Torres) Al límit amb l’Alt Palància i amb la zona de llengua castellana del País Valencià.
Entre la part muntanyosa del terme, coberta de pinedes, i la plana, a la vall del riu Palància i on predomina el regadiu (tarongers i horta), amb aigua provinent de la sèquia major de Morvedre i de les fonts d’Àrguines, s’estén una amplia zona, la més extensa del terme, dedicada al secà (principalment garrofers, i unes quantes ha d’oliveres).
Amb tot, la manca de perspectives econòmiques ha afavorit els últims anys l’emigració de bona part de la població, sobretot cap a Sagunt.
El poble està situat al peu d’un petit turó, on es troba el santuari de la Mare de Déu dels Afligits.
Albasset
Despoblat, a la vall de Segó, el lloc havia desaparegut ja al segle XV i el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina.
Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 21,35 km2, 96 m alt, 1.163 hab (2014)

(trad: Albalat de Segart) S’estén a totes dues vores del Palància i s’enfila, a l’esquerra, pel vessant septentrional de la serra de la Calderona fins al límit de l’Horta per la banda de muntanya, al nord de València.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), alimentada per la sèquia major de Morvedre o d’Algar i que ocupa la majoria de la població activa; al secà s’hi conrea garrofers, oliveres i ametllers. Hi ha també un sector industrial format, sobretot, per les fàbriques de Sagunt. Àrea comercial de València. La població ha anat disminuint constantment des del 1910.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és emplaçat a la vora esquerra del Palància.
Alarap
Petit enclavament (62,5 àrees), dins el terme municipal de Quartell.
Era un antic lloc de moriscs que tenia 6 focs el 1609 i que es despoblà amb l’expulsió decretada aquell any.
Aigua Amarga, l’ -Camp de Morvedre-
(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)
Sector, al vessant meridional de la serra de la Calderona, fora de les aigües del Palància.
El barranc d’Aigua Amarga, que es forma en aquest indret, és d’aigua contínua.
