(Callosa de Segura, Baix Segura, 17 novembre 1909 – Alacant, 30 maig 1987)
Poeta. És autor dels llibres poètics El rosal de los poemas (1959) i Treinta sonetos al aire (1964).
Salinas i Garcia, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Callosa de Segura
Dolores de Callosa, Los
(Callosa de Segura, Baix Segura)
Poble, al límit amb el terme de Catral.
L’església dels Dolors esdevingué parroquial el 1952.
Callosilla
(Callosa de Segura, Baix Segura)
Caseriu, situat a l’enclavament del camp de Callosilla, al nord de la serra de Callosa i separat del sector principal pel terme de Redovà.
Callosa, serra de
(Callosa de Segura / Coix / Redovà, Baix Segura)
Elevació muntanyosa (568 m alt), de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades peni bètiques que fan de límit amb la fossa del Segura.
El seu cim és termenal dels tres municipis, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer.
Berenguer i Sabater, Ramon
(Callosa de Segura, Baix Segura, 14 desembre 1768 – Jumilla, Múrcia, 18 novembre 1812)
Arquitecte. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
El 1790 va anar a viure a Múrcia, ciutat on deixà obres notables.
Bautista i Belda, Vicent
(Callosa de Segura, Baix Segura, 5 maig 1917 – 23 abril 2008)
Escriptor i pintor. Féu estudis artístics a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha estat premiat diverses vegades com a pintor.
És autor de les novel·les Las aguas vuelven a su cauce (1960), Ideales blancos (1961), La chavola y la jaula (1964) i Moratalaz (1965).
Callosa de Segura (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.
La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.
El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 