Caseriu, al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla, amb una urbanització.
Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
(o Binarràs) Vénda, a la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
A la zona costanera, a l’est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs.
Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.
De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa.
Cala de la costa meridional, a l’oest de cala Pi.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Cala de la costa del Camp de Tarragona, al sud de l’Hospitalet de l’Infant, prop del coll de Balaguer.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)
Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.
Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.
La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peretó i objectes de la cultura dels talaiots (s’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).
El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.
És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, Situada entre la punta de sa Galera (davant sa Dragonera) i el morro de sa Rajada.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala de la costa occidental, a l’est de la badia de Sant Antoni.
És tancada per ponent pel cal la Bassa.
Cala de la costa septentrional, prop de l’illa de ses Bledes.
Hi ha una urbanització.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,39 km2, 154 m alt, 344 hab (2014)
(cast: Estellenchs) Estès per una ampla vall, de pendents pronunciats, des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d’Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars.
La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme i ha esdevingut centre de residències secundàries; l’agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és al centre de la vall, dominada per l’església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, i reformada al començament del segle XX, la qual té adossada una antiga torre de defensa.
El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 