Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran.
Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l’illa.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Poble i parròquia (el Carme). El nom és el de la venda on hom construí l’església.
La parròquia fou separada, durant la segona meitat del segle XX, de la de Sant Josep de sa Talaia.
És vora la mar, en un indret alt i espadat, damunt la cala des Cubells, a ponent del cap Negret.
(el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala de la costa occidental, al nord de cala Tarida.
Hi ha diverses urbanitzacions turístiques.
Cala del port, que limita, per l’oest, el nucli urbà d’es Castell.
Disposa d’un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l’interior del port.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Entrant de la costa, al nord de s’Agaró.
Hi ha una platja notable, que hom ha intentat sovint de convertir en platja particular de la urbanització de s’Agaró.
Cala retallada dins el límit meridional de la badia de Cadaqués.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Articulació costanera de la serra de Tramuntana.
Forma un espadat damunt la mar, limitat per es Morrillo de Bordils (on s’assenta la torre de Lluc) i el morro d’en Llobera.
Entrant molt obert a l’extrem oriental de l’illa, al sud del far de Formentera.
Caseriu i cala (anomenada també cala des Carril), a la costa meridional, entre el cap Blanc i cala Beltran.
Dades dels Països Catalans 