Poble (1.551 m alt), escalonat de cara al migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts).
Dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei.
L’any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l’estació d’esquí de Pal, situada al bosc de Pal.
(Capcir)
Bosc de pi roig, a 1.400-1.600 m alt, entre el pantà de Matamala, al sud, i el poble de Formiguera, estès en una gran part al terme dels Angles; ocupa unes 500 ha.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(o Juverri) Poble (1.281 m alt), situat en un coster, al peu del bosc de Juverri, damunt la riba esquerra de la Valira.
Molt proper al límit amb l’Alt Urgell, la seva església romànica de Sant Esteve (segles XI i XII) depenia de la parròquia d’Arcavell.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Poble (1.293 m alt), vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s’obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol (als vessants del qual s’estén la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda).
Té una petita església romànica amb campanar d’espadanya.
Massa forestal (818 ha), al sud del terme, als vessants septentrionals de la mola del Turmell.
Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l’indret de l’extens bosc de Falgós.
Massa forestal, constituïda per un conjunt d’horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d’Elx.
Amb més de 200.000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa.
La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat.
L’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Veure> devesa de Campoamor (devesa d’unes 2.000 ha de bosc).
Jardí, als afores del nucli urbà, poblat per unes 700 palmeres i altres espècies vegetals pròpies de la regió.
Hi ha alguns exemplars rars, com l’anomenada Palmera Imperial, hermafrodita, diversificada en 7 troncs.
Li donà el nom el sacerdot Josep M. Castaño (mort el 1918), que en fou el propietari.
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Dades dels Països Catalans 