Arxiu d'etiquetes: bisbat Elna

Cardona i de Pallars, Antoni de

(Catalunya, vers 1432 – Illa, Rosselló, 1467)

Bisbe d’Elna (1462-67). Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume de Cardona i de Gandia, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el bisbe Margarit (1461). En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil catalana.

Fou partidari de Joan II el Sense Fe i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller.

Berenguer de Cerdanya-Besalú

(Catalunya, segle X – Albesa, Noguera, 1003)

Bisbe d’Elna (993-1003). Fill d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, i de la comtessa Ermengarda. Documentat el 993 en la consagració de Riuferrer, al Vallespir, i el 1003 en la de Sant Pere de Besalú.

Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà (1000).

Morí a la batalla d’Albesa, en la lluita contra una ràtzia d’Abd al-Malik al-Muzaffar.

Berenguer -bisbe Elna, 1031/53-

(Catalunya, segle X – 1053)

Bisbe d’Elna (1031-53). De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona. Assistí a les consagracions de Ripoll (1032) i de la catedral de Girona (1038) i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046.

Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon I de Cerdanya. Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló.

L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la jurisdicció de la seu d’Elna.