(Binissalem, Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Poeta popular. Era conegut pel malnom de Pisca. Versificador improvisat, és autor de nombroses composicions, algunes de les quals foren molt divulgades al seu temps.
(Binissalem, Mallorca, 1931 – ? )
Pintor. Exposà per primera vegada a Binissalem i a Inca, el 1956.
(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)
Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.
Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.
(Binissalem, Mallorca, segle XVII)
Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca.
Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668.
(Binissalem, Mallorca Raiguer)
Antiga alqueria islàmica, que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I el Conqueridor hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 (la casa rectoral, el 1406), encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan segle XVI.
Una imatge de la Mare de Déu de Rubines -sense tradició antiga- fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornès pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens.
(Binissalem, Mallorca Raiguer)
Caseriu, a la carretera de Sencelles.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014)
(ant: Rubines) Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l’aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d’algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l’elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc.
Dins el terme, a més de l’antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual.
Enllaços web: Ajuntament – Vins D.O. – Institut – Biblioteca
(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)
Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.
Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.
Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.
Dades dels Països Catalans 