Caseria, que és situada al nord del terme, als plans de l’Algar.
Sanxet -Alt Vinalopó-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Biar
Santonja i Crespo, Lluís
(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)
Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.
Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.
El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.
Santonja i Almela, Josep Maria
(Biar, Alt Vinalopó, 13 novembre 1851 – València, 28 febrer 1906)
Polític. Fill de Lluís Santonja i Crespo. Fou segon marquès de Villagràcia. Estudià dret i amplià estudis a París i Brussel·les i fou un membre destacat del partit conservador. Com a tal fou diputat a corts (1877, 1879 i 1884).
El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València. Fou novament diputat (1896 i 1899) i senador (1903-05). Fou comte consort de Bunyol.
Richart i Pérez, Vicent Ramon
(Biar, Alt Vinalopó, 20 juny 1773 – Madrid, 6 maig 1816)
Polític. Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil (1797). Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid (1800), fou advocat del Consejo de Castilla (1801).
Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions. Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado (1812-13). Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O’Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals.
Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII de Borbó i per la manca de recompensa pels seus serveis, participà en la conspiració del general Díaz Porlier (1815) des de Madrid; detingut, fou absolt per manca de proves.
Aleshores organitzà una conjuració per assassinar Ferran VII, muntada segons el sistema anomenat del triangle (cèl·lules de tres persones, que desconeixen les altres cèl·lules), motiu pel qual fou anomenada Conspiració del Triangle. Detingut pels sergents de marina que havien de perpetrar el crim, fou jutjat i executat.
Fontanelles, les
Caseria, al nord-est de la vila, al peu de la serra de les Fontanelles (1.061 m alt), a l’extrem occidental de la serra de Mariola.
Fontalbres
Caseria, al vessant septentrional del coll de Fontalbres (1.015 m alt), depressió de la serra del Reconco, que separa la vall de Biar de la foia de Castalla (Onil).
Casetes de Gil, les
Caseriu, al vessant oriental de la serra de les Fontanelles.
Calpena i Àvila, Lluís
(Biar, Alt Vinalopó, 25 juliol 1860 – Madrid, 6 gener 1921)
Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d’Oriola i, posteriorment, fundà un centre d’ensenyament a Novelda.
El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.
Biar (Alt Vinalopó)
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)
Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.
Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.
La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.
Arguenya, l’
Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix.
Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya, la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil.
Al sud d’aquest caseriu, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Argenya que culmina a la Replana (1.128 m alt).
Dades dels Països Catalans 