Arxiu d'etiquetes: Biar

Biar (Alt Vinalopó)

34 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Arguenya, l’

10 Respostes

(Biar, Alt Vinalopó)

Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix.

Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya, la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil.

Al sud d’aquest caseriu, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Argenya que culmina a la Replana (1.128 m alt).

Gràcia, santuari de -varis geo-

9 Respostes

Gràcia  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.

Gràcia  (Biar, Alt Vinalopó)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.

Gràcia  (Cinctorres, Ports)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.

Gràcia  (l’Escala, Alt Empordà)  Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.

Gràcia  (Llucmajor, Mallorca Migjorn)  Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.

Gràcia  (Maó, Menorca)  Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.

Gràcia  (les Oluges, Segarra)  Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.

Gràcia  (Santa Susanna, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.

Gràcia  (Sitges, Garraf)  Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.

Gràcia  (Vila-real, Plana Baixa)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).