(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola i Sant Julià de Cerdanyola.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola i Sant Julià de Cerdanyola.
Poble (1.220 m alt), al vessant sud-est dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.
(ort trad: l’Aspà) Poble: 1.300 m alt, situat al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial (Sant Andreu) és romànica.
Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Masia i antic lloc, del terme de Gréixer, situat en una vall afluent per l’esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís.
L’església era dedicada a santa Eulàlia.
Enclavament (3,28 km2) que forma una coma al vessant septentrional del Cadí (serra dels Cortils, en aquest sector), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.
Poble. L’església parroquial (Sant Martí), romànica (segle XII), és a la dreta de la riera de l’Hospital; és esmentada ja el 839.
Formà un municipi el segle XIX juntament amb la parròquia de Comaposada.
Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l’Espunyola, en depenien.
Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior; la imatge que hom hi venera és romànica.
Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació.
Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n’extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L’empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors.
El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del segle XVII que fou decorat amb pintures de Salvador Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del segle XIII.
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Colònia industrial, al voltant de la fàbrica de ciment Asland, uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans; el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaça a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans.
Aquesta fàbrica ocupa uns 200 treballadors i produeix unes 80.000 tones de ciment anuals.
(Castell de l’Areny, Berguedà)
Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa).
Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell.
Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa.