(Benifairó de les Valls / Faura, Camp de Morvedre)
Nom del nou municipi que resultà dels dos anteriors, realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887.
(Benifairó de les Valls / Faura, Camp de Morvedre)
Nom del nou municipi que resultà dels dos anteriors, realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887.
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8 agost 1588)
Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d’Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l’art de Tiziano.
Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fórmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda.
Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi.
En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic, cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.
la Garrofera (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà.
la Garrofera (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila.
la Garrofera (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.
la Garrofera (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
la Garrofera (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garrofera (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
(Benifairó de les Valls / Quart de les Valls / Sagunt, Camp de Morvedre)
Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d’Espadà, termenal dels tres municipis.
Juntament amb les muntanyes del Codoval i de Romeu constitueix el límit entre la vall de Segó i les Baronies, a la vall del Palància.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,3 km2, 34 m alt, 2.229 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord-est de Sagunt. Del 1884 al 1906 formà un sol municipi amb el terme de Faura, el qual va rebre el nom de la Vila de la Unió. Una part del terme és ocupada per boscos de pins, garrigues i pasturatges.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers i vinya); el regadiu (taronges i hortalisses) s’han estès darrerament, gràcies a l’augment de cabal de la font de Quart. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és poc important. Àrea comercial de València.
Al poble, pràcticament unit a la vila de Faura, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Gil.
Dins el terme es troben els despoblats de la Garrofera, els Frares i els Llogarets.
Enllaç web: Ajuntament