Arxiu d'etiquetes: benedictins/nes

Sant Salvador de Cirà

(Trullars, Rosselló)

Antic petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca.

Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell.

Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit.

Sant Pau de Fenollet, monestir de

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)

Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila. S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o Sant Pau de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà.

El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa.

En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al segle XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l’antiga abadia.

Sant Martí del Sas

(Areny de Noguera, Ribagorça)

(o de Sas)  Antiga quadra (852 m alt) i monestir benedictí, dins l’antic terme de Cornudella de Valira, al nord de Ribera de Vall.

Existia ja el 874 com a cel·la amb monjos. El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per un abat, amb frares i alguns servents. Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 (rebé terres a Castilló de Sos, Eroles i Miravet, entre d’altres).

El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini del monestir d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen.

Sant Genís de Fontanes, monestir de

(Sant Genís de Fontanes, Rosselló)

Famosa abadia benedictina. Va néixer abans de l’any 819 i era regida per l’abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L’església fou reedificada al final del segle X i consagrada el 1153, després d’algunes reformes i ampliacions.

El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l’entrada, que fou encarregat per l’abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l’any 24 del rei Robert, és a dir, entre l’octubre de 1019 i l’octubre del 1020).

Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d’existir després de la Revolució francesa.

Sant Esteve d’Agusà

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló)

(o Sant Esteve de la Tet)  Antic monestir benedictí, origen del poble i municipi. Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald. El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes. Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem.

Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI. Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat. Des del segle XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica. Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior titular.

En resta l’església romànica de tres naus, que revela moltes etapes de construcció a partir del principi del segle XII. L’absis central té una decoració composta per arcs que reposen alternativament sobre pilastres i sobre impostes.

Sant Climent de Reglella

(Illa, Rosselló)

Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb. Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda.

Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d’Illa.

Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.

Sant Andreu de Sureda, monestir de

(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)

Abadia benedictina. El primitiu cenobi s’originà a Sant Martí, sota el castell de Voltrera, i vers l’any 820 l’abat Miró va traslladar-se a Sant Andreu de Sureda.

La fundació va afermar-se gràcies a l’abat Sisebut, a la protecció del comte Gaucelm i a un precepte de Lluís el Piadós; el 1109 va passar a dependre de Grassa, i vers el 1592 va cloure la seva vida monàstica.

El cenobi fundà cel·les a Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de la vall de Fenollar.

Sant Andreu de Barravés

(Montanui, Ribagorça)

Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés. La fundació és desconeguda; hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930. El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe de Vic Borrell.

Decaigué molt aviat; el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix.

Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet de Barravés, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet.

Pujol, masos del *

(la Cabanassa, Alta Cerdanya)

Veure> monestir de la Perxa  (antic priorat benedictí).

Puelles * -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Sant Pere de les Puel·les  (abadia de monges benedictines).