Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l’antic terme d’Aler.
Arxiu d'etiquetes: Benavarri
Siscar
(o Santa Maria de Siscar, ort trad: Ciscar) Poble (594 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’est del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris.
Sant Salvador -Ribagorça-
Ermita (868 m alt), a l’oest de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Josep, Pere de
(Benavarri, Ribagorça, segle XVII – Alcalà, Castella, 1651)
Eclesiàstic, orador i pintor. Augustinià descalç, fou definidor de l’orde i prior en diversos convents (Osca, Coïmbra i Alcalà).
És autor de tres sermonaris en castellà i es conserven quadres seus de temes religiosos.
Andolfa
(o el Mas Blanc) Antiga quadra de l’antic municipi de Pilzà, al vessant septentrional de la serra de Sant Quilis, que comprenia dues cases i una església de la Mare de Déu de les Neus.
Aler
Poble (669 m alt), a la part del terme situada a la conca de l’Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador i prop de la carretera de Benavarri a Graus. Era un antic municipi (juntament amb l’actual despoblat de Puigverd) agregat al de Benavarri abans del 1930.
L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda. La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona.
El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe.
Aragó i Jonquers, Joan d’
(Benavarri, Ribagorça, 27 març 1457 – Montsó, Osca, 5 juliol 1528)
Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d’Olot.
Ferran II el Catòlic el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d’Aragó. També fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna.
És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.
