Barri marítim, a l’oest del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles.
Torre de Piles, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: barris
Torre de Buira, la
Un dels dos nuclis de població del poble de Buira, al sud-est del terme, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana poc més avall del Pont de Suert.
Torre d’Almassora, la
Barri marítim, a l’est de la vila.
Torre, sa -varis geo-
sa Torre (Felanitx, Mallorca Migjorn) Barri de la ciutat, sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.
sa Torre (Manacor, Mallorca Llevant) Barri, a ponent de la ciutat, de residència modesta.
Torre, raval de
(Pradell de la Teixeta, Priorat)
Barri del poble, proper a la Torre de Fontaubella.
Torre, la -València-
Barri de la ciutat, situat al sud del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer. S’allargà sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta. La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta.
Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural; als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al sud del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar.
Torre, coves de la *
Veure> les Coves de la Torre (barri format per coves).
Tirant -Menorca-
Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal.
Tints, els
Barri de la ciutat, a 0,5 km del centre urbà.
Terreno, el -Palma de Mallorca-
Barri, a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So N’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret; el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta (després, de son Catlaret) i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno, a l’actual escola de Natzaret.
Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part.
Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases; la desmilitarització de la zona féu que fins el 1930 no solament cresqués el nombre de cases (511), sinó també el nombre de pisos per casa. El 1894 fou construïda l’església de la Salut, que el 1897 esdevingué vicaria de la parròquia de Gènova i que fou erigida en parròquia el 1934; hom hi venera l’antiga talla del Sant Crist procedent de Sant Nicolau Vell.
El 1910 hi fou bastit el primer hotel, el Vil·la Victòria, i el 1923 l’Hotel Mediterrània, de manera que vers el 1925 havia ja esdevingut un nucli de turisme; perdé definitivament el caràcter de zona d’estiueig amb la unió al nucli urbà de Palma a partir de la urbanització de So N’Armadans (1932) i amb la transformació de les cases d’estiueig en residències permanents durant la guerra civil de 1936-39, com a conseqüència de la recerca d’una major seguretat enfront dels possibles atacs aeris.
La nova zona turística iniciada el 1950 ha canviat totalment la fisonomia del barri, com també ho féu la construcció del passeig Marítim (1949-58).
Dades dels Països Catalans 