Arxiu d'etiquetes: barris

Platja de Sant Cebrià, la

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)

(o les Rotes)  Nucli turístic, amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.

Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d’Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània.

Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.

Platja de Puçol, la

(Puçol, Horta)

(o la Platja de Mar)  Barri del municipi, originàriament de pescadors, a la costa.

Platja de Palma, sa

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.

Platja de Cambrils, la *

(Cambrils, Baix Camp)

Veure> el Port de Cambrils  (barri marítim).

Platja d’Argelers, la

(Argelers, Rosselló)

Barri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord.

Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha.

A l’estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler habitants.

Després de la guerra civil espanyola s’hi instal·là el camp de concentració d’Argelers.

Plaça, la -Safor-

(Vilallonga de Safor, Safor)

Antiga caseria i actual barri del municipi.

Pla de Na Tesa, es

(Marratxí, Mallorca Raiguer)

Barri, vora l’aglomeració de Palma de Mallorca, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement.

Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa; en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860.

Penya, sa

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Barri de la ciutat, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port de llevant del barri més planer de la Marina. L’extrem oriental del barri s’interna en el mar (d’aquí parteix l’escullera que tanca el port).

Originàriament era un barri popular (la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada); s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característiques.

Pedrones, Los

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, dividit en els nuclis de Los Pedrones de Abajo i de Los Pedrones de Arriba, 23 km al sud de la ciutat.

Pau, la -Ribera Alta-

(Algemesí, Ribera Alta)

Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà. És un sector comercial i industrial.