Barri, al sud de la vila, a la carretera d’Oriola.
Sant Antoni de la Florida
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: barris
Sant Antoni de Cullera
Barri marítim de la ciutat.
Sant Agustí -Palma de Mallorca-
Barri residencial, al sud-oest del cap del municipi. Formà un continu urbà amb Can Català (Calvià).
Estiueig des del començament del segle XX. Hi ha nombroses residències secundàries i un club nàutic.
Sant Aciscle
(o Sant Iscle) Antiga església, esmentada al segle XIII, situada a l’oest de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril.
Al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
Sanç -Ribera Alta-
Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns).
L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l’Énova. Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç.
Sal, torre de la -Plana Alta-
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Antiga torre de defensa, a la costa, al sector meridional del terme, prop de la qual s’ha format el barri de la Torre de la Sal.
Sagunt, barri de -València-
Barri de la ciutat, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà pel pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del nord.
Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes. En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions.
A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri.
Saca -Ribera Baixa-
Barri, a llevant del nucli urbà.
Russafa
Barri situat en l’àrea sud de la ciutat. Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del segle XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70. En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme.
Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites instal·lacions comercials. Hi ha instal·lades algunes petites indústries. La seva població és, sobretot, de classe mitjana baixa. Fou municipi fins el 1877, que fou incorporat a València.
El seu origen, conservat pel topònim, fou un palau i uns jardins construïts al segle IX per Abd Allāh al-Balansī (?-823). Després el parc fou utilitzat com a públic (potser fou destruït l’edifici). Per la seva situació, en el raval s’instal·là Álvaro Háñez (1085) i fou camp principal per a les tropes de Jaume I durant el setge de València (1238). Donat als templers, Jaume I els el comprà (1246) i fou senyoria de la corona fins a la seva annexió a la ciutat.
Un dels seus edificis destacables és la parròquia (Sant Valeri). La primitiva església (1239) fou destruïda per un incendi (1415). Les obres de l’actual començaren el 1636 i acabaren el 1740, any d’acabament del campanar. Hom l’atribueix a Joan Baptista Pérez i Joan Pérez i Castiel i imita l’estil de Xoriguera. En la seva decoració tenien un lloc destacat els sòcols de taulellets.
Rotlet, es
Barri, a la costa, a llevant des Molinar.
Dades dels Països Catalans 