Arxiu d'etiquetes: barrancs

Xóvar (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,20 km2, 410 m alt, 339 hab (2014)

(cast: Chóvar) Situat al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres.

Riquesa agrícola de secà, amb conreus d’oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. Àrea comercial de Sogorb.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d’Assuévar, al peu d’un serrat on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna.

Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d’Espadà.

Enllaç web: Ajuntament

Xodos (Alcalatén)

4 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 44,19 km2, 1.063 m alt, 126 hab (2014)

(cast: Chodos) Situat a l’alta vall del riu de Llucena (dit ací barranc de Xodos) i accidentat pels vessants orientals del Penyagolosa. Hi ha boscs de pins, així com brolla i matollar.

Agricultura modesta; els conreus són totalment de secà (cereals i patates). Ramaderia de llana; avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, és al capdamunt d’un turó tallat per un cingle, arran mateix de les cases, que domina l’ermita de Sant Cristòfol; l’església parroquial de Sant Pere conserva una creu processional gòtica; es conserven restes de les antigues muralles i diversos edificis medievals.

El municipi inclou, entre altres, la caseria del Gargant.

Enllaç web: Ajuntament

Xeresa (Safor)

7 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)

Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).

Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.

Enllaç web: Ajuntament

Xarafull (Vall de Cofrents)

6 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 103,1 km2, 650 m alt, 805 hab (2014)

(cast: Jarafuel) Al límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme està situat al centre de la comarca, a les vores del riu de la Hoz (o riu de Xarafull), així com del seu afluent per la dreta, la rambla de Murell i pel barranc d’El Agua (o canyada de Xarafull).

Tres quartes parts del terme no es conreen i l’altra part és dedica principalment al secà (cereals, oliveres i vinya). Al regadiu hi ha hortalisses i fruiters. Boscos i ramaderia ovina. Hi era tradicional la fabricació de forques.

Vila d’origen islàmic. Al peu de l’antic castell de Xarafull, hi ha l’església parroquial de Santa Caterina, del segle XVII.

Vilanova d’Alcolea (Plana Alta)

3 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 68,4 km2, 348 m alt, 604 hab (2014)

(o Vilanova d’En Domènec) Situat al sector septentrional de la comarca, envoltat per les serres d’en Galceran i del Desert de les Palmes.

Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya). Ramaderia porcina. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves; el nucli central envolta la plaça de l’església parroquial de Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç; s’ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames.

Dins el terme hi ha l’ermita del Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet.

Enllaç web: Ajuntament

Torrent de l’Horta (Horta)

31 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 69,30 km2, 66 m alt, 80.551 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Peranxina, a les ribes del barranc de Torrent, al sector occidental de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.

Alternen els conreus de secà amb els de regadiu; els més estesos són els de cítrics, hortalisses i farratges als sectors de regadiu, i els de garrofers, vinya i olivera a les àrees de secà. Ramaderia i avicultura. La indústria està molt diversificada: sobresurt l’alimentària, la de fabricació de materials per a la construcció i la de calçat, centrades al polígon industrial del Mas de Jutge. Estiueig. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic.

La vila és a la dreta del riu de Xest; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida a partir de la fi del segle XVI (la façana, xorigueresca, fou acabada el 1697); al centre de la població hi ha l’antiga torre de Torrent, de planta quadrada, fortificada.

Dins el terme s’han trobat restes romanes i el poblat prehistòric de la muntanyeta de Cabrera. El municipi comprèn, a més, el poble del Mas del Jutge, el sector residencial del Vedat de Torrent, la parròquia rural de Sant Vicent del Pla i la masia i antic terme de Ràfol.

Enllaç web: Ajuntament

Teulada (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,25 km2, 185 m alt, 11.460 hab (2015)

Situat a l’extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos.

S’hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l’agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Benissa. Població en ascens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina.

El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors.

Enllaç web: Ajuntament

Terrateig (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,32 km2, 250 m alt, 300 hab (2015)

Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar.

Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534.

Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateig.

Calderona, serra de la

25 Respostes

(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)

Alineació muntanyosa triàsica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest – sud-est, s’estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra.

Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels segles XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli.

La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d’alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s’enfilen en bancals pels vessants.

El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.

Calapatà, barranc de

3 Respostes

(Cretes, Matarranya)

Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes.

Prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals.

El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatà, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.