(Catalunya, segle XV – 1470)

Noble. Vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà. Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II.

Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps. Diputat de la generalitat de Catalunya (1446-49), s’oposà a l’alliberament col·lectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449. A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per ordre de la reina, cosa que provocà grans protestes perquè es tractava d’un diputat.

El 1461 fou un dels quaranta-cinc membres de la solemne ambaixada enviada per la diputació del general al rei Joan II per demanar l’alliberament del primogènit Carles de Viana, empresonat pel seu pare a les acaballes del 1460. Obtingut aquest objectiu, fou un dels personatges designats per anar a rebre el príncep quan es dirigí a Barcelona.

El 1461 fou escollit per a portar a terme, amb altres personatges, una ambaixada a Castella per tal d’obtenir la pau entre Castella i Navarra, ambaixada que sembla que no passà de Calataiud, havent-se solucionat ja el conflicte. El mateix any fou nomenat membre del Consell del Principat, però, en radicalitzar-se el moviment contra Joan II, se n’apartà i es mantingué fidel al rei.

El lliurament del Rosselló i la Cerdanya a França en penyora de l’ajut que aquesta proporcionà a Joan II i l’entrada d’un poderós exèrcit pel Rosselló el mogueren a posar-se en contacte amb el bàndol de la generalitat per defensar el Rosselló contra els francesos. Es negà, amb Carles d’Oms, a lliurar el castell de Perpinyà als francesos, bé que finalment, després de l’aixecament del setge de la Força gironina, acceptà la situació i prestà vassallatge al rei Lluís XI de França.

La inversió d’aliances que es produí el 1466, en oferir la generalitat la corona a Renat d’Anjou, sostingut per França, li feren perdre els seus estats rossellonesos, lliurats al seu fill il·legítim Francesc Galceran de Pinós-Fenollet-Cardona el 1469, llevat de la vall de Toses, donada al capità francès Tanneguy du Chatel.

Per compensar-lo, Joan II li donà el castell de Guardiola i els llocs de Malanyeu i la Nou, la capitania de Berga i el Berguedà i el títol de vescomte de Castellar. Li donà poc després també les baronies de Vallfogona i Milany, el castell de Cartellà i la casa de Grions, que pertanyien a la seva cunyada Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, al seu germà, Francesc Galceran, i a llur filla, Joana Estefania, que havien militat o militaven en el bàndol de la generalitat.

Els seus dominis, als quals havia afegit la baronia de Lluçà (que li havia estat cedida el 1438 pel seu oncle Ramon de Peguera), foren lliurats a la seva mort a Felip Galceran de Castre-Pinós, d’una altra branca de la família.

(Catalunya, segle XIV – 1383)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere. Succeí el seu germà Galceran (VI), mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue.

Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà (1369) a Andreu (I) de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars (1374); a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà (1376) als Peguera.

Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes, comprada al rei o, més ben dit, empenyorada per aquest el 1381; ja abans li havia empenyorat, el 1363, el castell de Guardiola, operació que fou anul·lada immediatament pel rei perquè era contrària a una promesa reial de no separar-la de la corona.

Es desprengué, en canvi, de la baronia de Subirats, cedida a la reina Elionor, del castell de Pinós, venut el 1370 al seu parent Ramon de Pinós, de la terra de la Vansa al capítol d’Urgell, després d’haver convertit aquesta possessió en alou a canvi de convertir en feu l’alou de Josa, segons un tracte amb el rei, i més tard vengué també els castells de Talteüll i Montorrell a Arnau (III) d’Erill (1377).

Participà en la guerra contra Castella als fronts d’Aragó i de València (1356-69). El 1374 el rei li encomanà la capitania de guerra de Puigcerdà per tal de fer cara a la invasió que preparava l’infant Jaume de Mallorca.

El 1378, juntament amb Bernat Sagarriga, fou encarregat de dirigir una enquesta sobre corrupció dels oficials reials a tot Catalunya i comtats de Rosselló i de Cerdanya.

Com els seus avantpassats, tingué incidents amb el seu veí el vescomte Roger Bernat IV de Castellbò (1358).

No tingué fills legítims del seu matrimoni amb Guillema de Vilademany i fou succeït pel seu germà Bernat Galceran (I).

(Catalunya, segle XIV – 1421)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.

Succeí el seu germà Pere Galceran (III), mort sense descendència legítima, l’any 1383. Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre (vers el 1368), ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371.

Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia.

Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la reina Maria de Luna a Barcelona el 1396 i l’aconsellaren en els difícils moments que seguiren la mort de Joan I, trobant-se absent a Sicília el germà i successor d’aquest, Martí l’Humà.

Col·laborà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte de Foix, el 1396, però es negà a col·laborar en la conquesta del vescomtat de Castellbò, veí a les seves terres, el 1398.

Entre el 1397 i el 1398 tingué greus desavinences amb els oficials reials a causa de la reincorporació a la corona de la jurisdicció de la seva baronia de la Portella, operació a la qual s’oposà amb part dels seus vassalls, particularment els remences, cosa que provocà la intervenció violenta de les tropes reials a la baronia el 1397. Fou també conflictiu l’intent per part de la corona de recuperar la vall de Ribes (1407), que havia estat empenyorada a Pere Galceran (III) de Pinós.

En produir-se l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell per a la successió del rei Martí.