Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Verdun

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

(o Verdum) Barri, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.

Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana -de la qual és separada pel barri de la Prosperitat-, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats.

Vers el sector muntanyós (turó de les Roquetes) es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl. Per això, una part de l’antic barri del Verdun passà a anomenar-se de les Roquetes.

Verdad, La -Barcelona, 1902/04-

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 octubre 1902 – 24 gener 1904)

Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz.

Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol.

Verdad, La -Barcelona, 1842-

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 setembre 1842 – 20 novembre 1842)

Periòdic de política y mejoras sociales. D’informació general i tendència progressista.

Apareixia els diumenges, els dimarts i els divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero.

Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista.

Velógrafo, Lo

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1881)

Publicació il·lustrada. Fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents.

N’aparegué un sol exemplar, molt modest i destinat a una difusió privada.

En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de “L’Avenç”: el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística.

Vell i Nou

7 Respostes

(Barcelona, 13 març 1915 – desembre 1921)

Revista d’art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment.

Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes.

Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època l’abril de 1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà.

Vapor Vell, El -fàbrica, 1844/91-

3 Respostes

(Sants, Barcelona, 1844 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)

Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer a l’antic municipi de Sants.

Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia.

El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís.

Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.

Vapor, El -fàbrica, 1832/35-

3 Respostes

(Barcelona, 1832 – 5 agost 1835)

Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l’any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata.

La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l’estat espanyol- que emprà maquinària de vapor.

Aquesta, malvista pels treballadors, perquè comportava una reducció de mà d’obra, fou el motiu de l’incendi de la fàbrica, el 5 d’agost de 1835, durant els avalots d’aquell estiu.

Vanguardia, La -1868/69-

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 setembre 1868 – 29 gener 1869)

Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’estat espanyol.

Posteriorment fou substituït per “El Estado Catalán”, dirigit per Valentí Almirall.

Vallvidrera

22 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic poble i actual barri, a l’oest de la ciutat, que pertanyia a l’antic municipi de Sarrià.

Ocupa el vessant marítim del sector ponentí de la serra de Collserola fins a uns 400 m alt, i modernament també s’anomena Vallvidrera el vessant vallesà.

Configurat inicialment com un nucli d’estiueig, en els darrers anys s’ha transformat en una zona residencial de la ciutat.

Vallbona -Barcelona barri-

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial obrer i perifèric de la ciutat, que, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, limita amb el terme municipal de Montcada i Reixac i és separat i aïllat del barri de la Torre del Baró per l’autopista a Perpinyà (els comunica un tub metàl·lic per sota de l’autopista).

Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al segle XIX passà a la família Sivatte (1873), que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres.

L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca. A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu. És mancat dels principals equipaments urbans.

Té associació de veïns, que forma part de la de Nou Barris i que ha aconseguit en els darrers anys alguns dels equipaments urbans bàsics (aigua, transports públics, pavimentació d’alguns carrers).