Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Santa Eulàlia del Camp

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de canonges augustinians, fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.

El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del segle XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles.

El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna.

Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de religioses dominicanes procedent del monestir de Prulla (Llenguadoc), que des del 1351 era prop del portal de Jonqueres, prop de la muralla de la ciutat. En passar a Santa Eulàlia prengueren el nom de convent de Montsió.

Santa Eulàlia de Sarrià

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga capella, erigida vers el 1463 a Sarrià. Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona.

Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat.

El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya.

Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi. Era molt popular la font de Santa Eulàlia, descoberta el 1637.

Al llarg del temps s’amplià amb nous altars (1784), un campanar i cor, i el seu voltant, ple de boscs, s’omplí de capelles i donà origen al desert de Sarrià, visitat per reis i personatges importants.

El convent de Santa Eulàlia de Sarrià fou destruït el 1835. El 1887 fou restablerta a la vora la vida conventual, sota l’advocació de santa Anna.

A l’indret del vell convent s’instal·là un estatge de beneficència, l’Institut del Desert de Sarrià per a Obrers Invàlids.

Santa Caterina de Barcelona

40 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de frares dominicans.

Establert l’orde en aquesta ciutat el 1219, al final del segle XIII ja tenia construïda l’església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l’antic raval de Sant Pere.

Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d’aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l’arquitectura gòtica barcelonina.

Contenia nombrosos monuments funeraris, d’un gran interès des del punt de vista de l’escultura, i altres obres d’art.

Santa Anna de Barcelona

23 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de canonges. Fundada com a col·legiata per l’orde del Sant Sepulcre, l’any 1141. Durant el segle XIII, i sobretot el XV, sofrí nombroses reformes i ampliacions que configuraren el seu actual aspecte.

S’hi conserva, del segle XIII, l’absis rectangular i part del creuer; la part principal de l’església és del 1300 i del segle XIV la nau amb volta de creueria; ja al segle XV s’aixecaren el claustre, la sala capitular i algunes capelles; al final d’aquest mateix segle es féu el retaule de l’altar major.

Les altres construccions de la col·legiata s’agrupaven al voltant del pati obert davant l’església, que dóna al carrer de Santa Anna.

Santa Àgata -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327).

Els fonaments d’aquesta església d’una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l’embigat del sostre; l’absis té volta d’ogives i el seu campanar és de planta octagonal.

En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d’altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d’Olivera.

Les capelles laterals són del temps de Pere el Cerimoniós, així com les reformes de l’altar major, que mostra actualment restaurat el magnífic retaule de l’Epifania pintat per Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal.

Sant Victorià, Col·legi de

3 Respostes

(Barcelona, 1815 – 1845)

Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.

Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).

El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.

Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.

Sant Vicent Ferrer, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona)

Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó.

Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S’intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835.

S’hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants.

El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres.

Sant Sever de Barcelona

12 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres.

El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l’any 1698 i l’any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d’una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular.

La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor.

El retaule major i altres altars secundaris són del segle XVIII.

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Maties, complot de -1462-

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 febrer 1462)

Moviment buscaire iniciat a la festa de Sant Maties.

En saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona, un avalot popular (de menestrals i de remences) tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei.

La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura: el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent fill i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil.