(els Banys d’Arles, Vallespir)
Capella de l’antic municipi de Montalbà de l’Església, al nord del poble, en un coster, dominant el vessant de l’esquerra de les gorges de Montdony.
Es troba sota un turó (887 m alt) coronat per la bateria de Santa Engràcia, termenal dels municipis d’Arles i Montalbà.
(els Banys d’Arles, Vallespir)
Contrafort (1.235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, a l’antic mun. de Montalbà de l’Església.
(fr: Fort-les-Bains) Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d’Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució.
El 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.
El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670.
(Palaldà, Vallespir, 9 agost 1820 – Montpeller, França, 29 octubre 1869)
Historiador de la literatura. Fou professor a les universitats d’Estrasburg (1859-62) i de Montpeller (1862-69).
Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l’histoire de la littérature catalane (1857), on mostrà la diferència, des de l’origen, entre el català i l’occità. Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d’etimologia catalana. Escriví tres novel·les en francès.
Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l’Etude des Langues Romanes (1869), destinada a l’enaltiment de les llengües occitana i catalana.
(Arles / els Banys d’Arles, Vallespir)
Cim de la serra de Montner (1.279 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de Montalbà de l’Església.
(els Banys d’Arles, Vallespir)
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunyó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys. Fou derruïda el 1688.
És damunt de la població, a la dreta del riu de Montdony. Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 29,43 km2, 240 m alt, 3.680 hab (2012)
(ant: els Banys del Tec; fr: Amélie-les-Bains) Situat a banda i banda del riu Tec.
Les principals fonts d’ingressos del municipi provenen del turisme i del comerç, gràcies a les estacions d’aigües sulfuroses. També és important la indústria, sobretot del paper, i la ramaderia. La població ha augmentat progressivament a partir de mitjan segle XIX.
A partir del 1840, l’administració francesa va donar al municipi el nom oficial d’Amélie-les-Bains, en honor de la reina Maria Amàlia, que hi passava temporades.
El poble conserva nombroses restes romàniques, sobretot termes, i les restes de l’antiga església dels Banys, del segle XII.
El terme comprèn els antics municipis de Palaldà i de Montalbà de l’Església.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / els Banys d’Arles, Vallespir)
(o de Fraussa) Cim (1.449 m alt) del massís muntanyós que separa els dos municipis, a l’oest del coll de Lli.
Al seu vessant meridional neix la riera de Frausa, afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera.
(Sotés, Rioja, 7 maig 1808 – els Banys d’Arles, Vallespir, 23 novembre 1869)
Militar. Lluità (1826-27) a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins (preses de Morella i Berga).
Fou governador militar de Lleida (1849-51) i dos cops capità general de Catalunya (1854 i 1858-62); el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita (1860) i capturà el pretendent Carles VI. L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite.
El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els anteriors: protegí Narcís Monturiol i afavorí la reconstrucció del Liceu incendiat (1861).
Dades dels Països Catalans 