Arxiu d'etiquetes: balnearis

Thermalia

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1994 – )

Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui -l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger-, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic.

El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista.

Enllaç web: Thermalia

Senillers -Lles-

2 Respostes

(Lles, Baixa Cerdanya)

Balneari (1.060 m alt), situat al sud del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.

Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts (les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu), a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment.

L’edifici és una gran construcció del segle XIX, amb una gran part que arriba fins al riu; a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser.

Sant Vicenç, banys de

8 Respostes

(el Pont de Bar, Alt Urgell)

Balneari i caseria (810 m alt), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.

L’establiment, en explotació, fou construït al segle XIX a l’indret d’un antic hospital.

Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies.

Ribes, banys de

7 Respostes

(Campelles, Ripollès)

Balneari (810 m alt), situat a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.

Utilitzat des de molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869.

Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades; porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic; és emprada en les dispèpsies.

Puigdolena

(Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)

Sanatori antituberculós (819 m alt), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.

Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954. Hi residí set anys i hi morí (1942) Màrius Torres.

El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser, regit per monges dominicanes de l’Anunciata.

Puda de Montserrat, la

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Antic balneari, a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.

Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25 i 35º, d’aigües sulfurado-sòdiques amb gas. Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. S’empren en l’herpes, lupus, escrofulisme i afeccions reumàtiques.

És va tancar el 1958 i actualment és en estat ruïnós.

Mercè, balneari de la

(Capmany, Alt Empordà)

Hotel i antic balneari, vora el Llobregat d’Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà.

Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.

Masies de Poblet, les

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Caseria i estació balneària (o balneari de l’Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet.

Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el segle XIX, per iniciativa de Pere Antoni Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.

Fontsanta, la -Osona-

1 Resposta

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Balneari, al sud-oest de la vila, a la dreta del Ges.

Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada.

El balneari data del 1847; hi ha una capella dedicada a sant Josep.

Fontpudosa, la

1 Resposta

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Balneari, 1 km al nord-oest de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al segle XV per la seva virtut guaridora.

Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del segle XVIII, hom construí a mitjan segle XIX l’actual edifici.