(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic balneari d’aigua sulfurosa, dins el terme de Músser, a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers.
L’aigua surt a 24ºC.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic balneari d’aigua sulfurosa, dins el terme de Músser, a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers.
L’aigua surt a 24ºC.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.
La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).
Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.
Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble (1.310 m alt), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer. Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà.
L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic; és esmentat ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Formà part del municipi de Villec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.085 m alt), a l’extrem oriental de la Batllia.
La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839).
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l’estret d’Isòvol), a un quilòmetre i a l’oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l’any 890.
Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.
Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent (consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt.
Ardòvol és esmentat ja el 839.
Masia, dins l’antic terme de Talltorta, situat a l’esquerra del riu d’Aravó, prop de l’aiguabarreig amb el Segre.
En aquest indret hi havia hagut el llogaret de Soler.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(ort. ant: Aransa) Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966.
Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut).
El castell d’Arànser i, al límit amb l’antic terme d’Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de Lles.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic poble i parròquia, situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.
De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes, i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Prop del mas hi ha la cova d’Anes, on s’han trobat restes de l’edat del bronze.