(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela.
La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri.
(cast: …Horadada) Cap de la costa meridional del País Valencià, prop del límit històric amb Castella.
Ha pres el nom de l’antiga torre Foradada. Hom hi ha construït un nucli turístic, La Torre de la Foradada.
Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada, és centrat pel poble del Pilar de la Foradada.
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Assentament fenici, situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n’han afavorit una bona conservació.
Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d’1,5 ha.
La presència d’un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d’esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del segle VIII aC.
la Florida (Alacant, Alacantí) Barri perifèric obrer, a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser.
la Florida (Benetússer, Horta) Barri, al sud del nucli principal.
la Florida * (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Antoni de la Florida (barri).
la Florida (Dolores, Baix Segura) Caseria, al sud-est de la vila.
la Florida (Paiporta, Horta) Barri del municipi, a l’esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya.
Caseria, a l’esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat.
La sèquia d’Escorratell, que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà.
Barri, al límit amb el terme de Callosa de Segura, contigu al poble de Los Dolores de Callosa.
(Callosa de Segura, Baix Segura)
Poble, al límit amb el terme de Catral.
L’església dels Dolors esdevingué parroquial el 1952.
Veure> devesa de Campoamor (devesa d’unes 2.000 ha de bosc).
(cast: Los Desamparados) Poble, situat 4 km al sud-oest de la ciutat, a l’horta de la dreta del Segura, molt a prop de la ratlla de Castella.
La parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats hi fou erigida en vicaria el 1778.
Nom castellà dels pobles de Daia Nova i de Daia Vella.
Dades dels Països Catalans 