Centre del bisbat d’Oriola, és un edifici gòtic dels segles XIV-XV, molt modificat per restauracions i ampliacions posteriors. La seva col·legiata, creada per Benet XIII el 1412, constava originàriament de tres dignitats i deu canongies.
El 1510, en esdevenir catedral, fou augmentada en cinc dignitats, tres canongies d’ofici i vuit de simples, organització que perdura amb petites variacions.
(Oriola, Baix Segura, 30 agost 1521)
Fet d’armes ocorregut entre l’exèrcit agermanat de la ciutat, ajudat per homes de Xàtiva i 18 banderes d’Alcoi (un total de 7.000 homes) i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell, ajudat pel marquès de Los Vélez.
Les forces reialistes (en total uns 200 cavallers i uns 6.000 infants) aconseguiren de prendre i saquejar la ciutat. Moriren més de 2.000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats; el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat.
Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc.
La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva.
Nom en castellà de la ciutat d’Oriola.
Poblat ibèric. És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar. Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible.
L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m2.
Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC.
(Oriola, Baix Segura, 1939 – )
Museu fundat pel bisbat d’Oriola per tal de reunir en lloc segur els objectes de culte que hom ja no utilitzava. És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942.
De les seves col·leccions destaca l’orfebreria, la marededéu del Capítol i un crucifix romànic. Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al col·legi dominicà d’Oriola.
Caseria que centra la gran partida del camp de la Murada, situada al sector septentrional del terme, al sud de Barba-roja i de la serra de Crevillent.
La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d’Oriola, s’independitzà el 1952.
Caseria, al sector nord-oriental del terme, a ponent d’Almoradí.
Caseria i estació de ferrocarril d’Albatera–Catral a Torrevella, dins el sector separat de Los Montesinos, a ponent d’aquest poble.
(Granja de Rocamora, Baix Segura)
Llogaret.
Poble, situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d’Oriola.
L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo; des del 1780 fins a mitjan segle XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola.
Dades dels Països Catalans 