Nom romà de la ciutat d’Oriola.
(cast: Azenete) Despoblat situat prop de Redovà.
Poble, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Segura, al límit amb la zona muntanyosa.
El 1952 fou erigida una parròquia.
Poble i parròquia (Nuestra Señora de la Aparecida), a la zona de llengua castellana del País Valencià. És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella.
Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres. Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 42,7 km2, 11 m alt, 19.992 hab (2014)
Situat a banda i banda del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini, fins fa poc, del secà (cereals, oliveres i vinya), però el regadiu (hortalisses, cítrics, alfals i patates) s’ha estès notablement durant el segle XX provocant un fort i constant creixement de la població. Hi ha també algunes indústries alimentàries, de la fusta i de joguines. Àrea comercial d’Elx.
La vila va sofrir el 1829 un important terratrèmol que la va destruir del tot i va causar nombroses víctimes.
El terme comprèn alguns veïnats, entre els quals una part de la parròquia de Las Heredades.
Enllaç web: Ajuntament
Antic lloc i parròquia. Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola.
Repoblat a partir del segle XVIII, esdevingué ajuda parroquial (1831) i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu (Sant Bartomeu d’Almisdrà).
(Baix Segura, segle XVIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1762. Comprenia el lloc d’Algorfa.
Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat a favor del brigadier Francisco Ruiz-Dávalos y Rosell, regidor degà d’Oriola. Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,72 km2, 26 m alt, 3.799 hab (2014)
Situat a la dreta del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Tot el territori és pràcticament pla, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura, sobretot de regadiu (cítrics, hortalisses i cereals), que els darrers anys s’ha estès considerablement provocant un important creixement de la població. Els conreus de secà són: vinya, oliveres i cereals. La indústria es redueix a la fabricació de guix i rajoles. Àrea comercial de Múrcia.
El terme comprèn l’antic poble de Las Bóvedas.
Presa del riu Segura, construïda entre el 1571 i el 1615, des d’on és derivada l’aigua cap a les hortes dels termes d’Almoradí, Dolores, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Sant Fulgenci i Rojals.
Dades dels Països Catalans 