Arxiu d'etiquetes: Baix Penedès

Vilarenc, vil·la romana del

(Calafell, Baix Penedès)

Vil·la romana, situada a la partida de Vilarenc.

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del segle I aC damunt d’un jaciment ibèric. Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del segle I dC i l’altre del II dC.

També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el segle I.

Fou abandonada a la primera meitat del segle III.

Vall de Sant Marc, la

(el Montmell, Baix Penedès)

Caseria, al nord del terme, al límit amb el d’Aiguamúrcia (Alt Camp).

L’església de Sant Marc (709 m alt) és aturonada en un contrafort septentrional del massís del Montmell.

Torregassa, la -Baix Penedès-

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

Poble, a l’oest del terme. La seva església (Sant Antoni) depèn de la de Sant Jaume dels Domenys.

Al segle XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells.

Tomoví

(Albinyana, Baix Penedès)

Masia i antic lloc, situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví.

El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès. El 1202 consta com a castell termenal, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana.

Toixoneres

(Calafell, Baix Penedès)

Emplaçament on és situat la ciutadella ibèrica de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita.

El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular.

Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica (final del segle V-inici del segle IV aC) i a les remodelacions posteriors.

El poblat ibèric fou abandonat al principi del segle II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana.

Segur de Calafell

(Calafell, Baix Penedès)

Caseria i nucli turístic, situat a la costa, al límit amb el municipi de Cunit.

L’atracció de la platja, llarga i sorrenca, l’ha convertit en un centre d’estiueig i de segones residències, que no només segueix la línia de la costa sinó que s’endinsa cap a l’interior.

Sant Vicenç de Calders

(el Vendrell, Baix Penedès)

Poble (130 m alt), al cim d’un turó que s’alça al sud-oest de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal. L’església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de la Bisbal.

El seu terme era, antigament, pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938; hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017.

Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders (esmentat ja el 1011 i no n’hi ha vestigis), dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders (del qual hi ha el record a la part alta del poble); aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’antiga vil·la de Sant Iscle.

Formà un municipi fins després del 1940; hi pertanyien les platges de Francàs i de Coma-ruga i el barri de ferroviaris sorgit al voltant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, al sud del poble, vora Coma-ruga, on s’uneixen la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca i la de Barcelona a Saragossa per Vilanova i Reus.

Sant Salvador -el Vendrell-

(el Vendrell, Baix Penedès)

Barri marítim, a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador.

L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del segle XVIII.

Fou, des de la fi del segle XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic.

L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu i s’ha edificat l’Auditori Pau Casals.

Platja de Calafell, la

(Calafell, Baix Penedès)

Barri marítim, al sud de la vila.

Centre d’estiueig i turisme, d’ençà del decenni del 1960, en què s’originà el gran boom turístic.

Penedès, el -regió-

(Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf)

Regió natural i històrica, dividida entre les tres comarques, superfície: 1.940,5 km2.

En la divisió provincial, l’Alt Penedès i Garraf pertanyen a la de Barcelona, i el Baix Penedès a la de Tarragona.

Comprèn la depressió del Penedès, sector de la Depressió Prelitoral entre la vall del Llobregat i del Gaià, i el massís de Garraf.

El mercat regional és Vilafranca del Penedès.