(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Ermita (312 m alt), al cim de la muntanya de Sant Benet, contrafort meridional de la serra d’Irta, damunt el poble d’Alcossebre.
Sant Benet -Baix Maestrat-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Baix Maestrat
Redonda, la
Una de les quatre parts en què és dividit el municipi.
Polpís
(Santa Magdalena de Polpís, Baix Maestrat)
Despoblat i antic castell de Polpís (336 m alt), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, dominant la vall de la ramble d’Alcalà (o barranc de Polpís).
Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya als templers, que l’havien conquerit; recuperat per les forces islàmiques, fou conquerit a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers; el 1280 retornà a mans dels templers. El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa.
Poatx
Quart, al nord del terme, a la vall de la rambla d’Alcalà.
Pitxells, serra dels
Contrafort (253 m alt) oriental de la serra d’Irta, prop de la costa (punta dels Pitxells), al sud de la ciutat.
Palomar, torre del
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)
Gran casa senyorial, uns 4 km al nord de la vila. Pertangué als marquesos de Villores.
Nau, puig de la -Baix Maestrat-
Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l’antiga Ilercavònia. S’estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n’han publicat la monografia.
Ocupat des dels segles VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semi-sedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular.
A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del segle IV aC fou abandonat pacíficament.
Murar, mola del
Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze.
Molinar -Baix Maestrat-
Despoblat.
Molí de l’Abat, el
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Masia i enclavament (2,67 km2), situats al sud de l’antic terme del Bellestar de la Tinença, al límit amb el de Rossell.
Dades dels Països Catalans 