(Benicarló / Vinaròs, Baix Maestrat)
Altre nom de la rambla d’Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet.
(Benicarló / Vinaròs, Baix Maestrat)
Altre nom de la rambla d’Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)
Comunitat ramadera, formada per la vila de Sant Mateu i els pobles de l’entorn, subjecta al dret consuetudinari pastoral del lligallo.
Aquests pobles tenen en comunitat les herbes i els pasturatges de la mola del Turmell.
Veure> riu Cérvol (riu).
(Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)
(o rambla de les Coves) Curs d’aigua intermitent, al límit de les tres comarques.
Neix al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat (terme d’Alcalà de Xivert) per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa al mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca.
Veure> rambla de Cervera (riu).
Santuari, al nord-oest de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerra del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Vinarós.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del segle XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola. El segle XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual (1689); l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21.
Caseria, al sud de la ciutat, a la costa.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Església, únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al sud de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o riu Segarra.
Santuari, antiga església de Sant Pere de la Barcella.
Ermita, propera al nucli urbà.