(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Veure> aeroport de Barcelona.
Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat
Pinedes de Llobregat *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Cervelló.
Picalquers
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, situada als vessants sud-occidentals de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers, casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè; a mitjan segle XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors. Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773.
En resta només una torre i masia voltada de jardí (torre dels Lleons), al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en hotel.
Pi de Llobregat, el *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan Despí.
Pedrosa, plana -Baix Llobregat-
(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
(o Padrosa) Urbanització de tipus ciutat-jardí, situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera.
La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys 1920 i continuada vers el 1950.
Pedró, el -Baix Llobregat-
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri mixt d’habitatges i indústria, a l’extrem nord-est del terme (Cornellà de Dalt), damunt l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
La parròquia (Sant Miquel) i l’institut de segon ensenyament són centres d’activitats culturals.
Papiol, baronia del
(Catalunya, segle XIV -)
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.
El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661.
Palau, el -Baix Llobregat-
(Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat)
Caseria i antiga quadra, a la dreta de la riera del Palau, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix dins el terme de Castellví de Rosanes, prop de can Xandri.
Damunt seu hi ha l’ermita o santuari del Palau, dedicada a santa Madrona.
Modernament hom hi ha edificat la urbanització del Parc de Vallpalau.
Al sud hi hagué l’antiga colònia industrial del Palau.
Olorda, puig d’
(Barcelona, Barcelonès / Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)
Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola, termenal dels tres municipis, damunt el llogaret de Santa Creu d’Olorda.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment.
Olesa -llinatge-
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, segle XIII – Illes Balears, segle XIX)
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originaris, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa.
Dades dels Països Catalans 