Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l’Alba, damunt l’antic camí de Tarragona.
Destruït l’antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l’exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699.
Arxiu d'etiquetes: Baix Ebre
Lloret -Baix Ebre-
Caseria, situat al vessant meridional del Caro.
El barranc de Lloret, que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l’Ebre.
Jesús i Maria -Baix Ebre-
7 Respostes
Poble, situat al delta de l’Ebre, a l’esquerra del riu.
El seu creixement s’inicià com a conseqüència de la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre.
Conreus d’arròs i hortalisses. Poblament disseminat.
Jesús, raval de -Tortosa-
Barri i parròquia de la ciutat, situat a la dreta de l’Ebre, 2 km al nord-oest de la ciutat.
La població és dedica principalment a l’agricultura.
Des del 1994 constitueix una entitat municipal descentralitzada.
Gènova, illa de -Baix Ebre-
Illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries.
El 1149 Ramon Berenguer IV de Barcelona, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova.
A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre.
Fullola, la
Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.
Folletera, roca
(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre)
Espadat, damunt l’esquerra de l’Ebre, al límit dels dos municipis.
Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme.
A causa de l’aspecte que li dóna la seva constitució d’esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins.
Ferreries -Baix Ebre-
Raval, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà. Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos.
Era una antiga illa (illa de Gènova), actualment soldada a la riba dreta del riu.
El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Cristòfor Despuig el 1577.
Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai. Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat.
Farrúbio, el
(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers.
S’hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist.
Fangós, port
Antic port, al delta de l’Ebre, al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de la Platjola.
Cegat ja vers la fi del segle XIV per la sorra i conegut més tard, fins al segle XVIII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius.
Al sud es formà el port nou dels Alfacs.
Dades dels Països Catalans 