Arxiu d'etiquetes: Bages

Gaià (Bages)

17 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 39,48 km2, 481 m alt, 160 hab (2016)

0bages

Situat al límit amb el Berguedà, a l’esquerra del Llobregat, que limita el terme per l’oest. El terreny és molt muntanyós (contraforts meridionals de la serra de Pinós), amb pinedes i alzinars.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals), i la ramaderia (porcina), en expansió, són les bases de l’economia local, si bé part de la població treballa fora del terme en fàbriques de la conca del Llobregat. Àrea comercial de Manresa. El descens demogràfic, iniciat a partir del 1930, ha estat constant fins fa pocs anys.

El poble és al peu de les ruïnes del castell de Gaià; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII.

Dins el terme hi ha el poble de Vila-ramó i diversos caserius.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fonollosa (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 51,67 km2, 525 m alt, 1.401 hab (2016)

0bages

Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l’avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil.

El poble es troba a l’esquerra de la riera de Fonollosa; l’església parroquial és dedicada a la Santa Creu.

El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l’antic castell, i el llogaret de Caselles.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural Recreativa

Cova de Sant Ignasi, la

7 Respostes

(Manresa, Bages)

Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana. Establert en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Ejercicios espirituales.

El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.

Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals. Després fou enriquit l’interior de la cova: els manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i llur deixeble Josep Sunyer esculpiren el retaule en marbre blanc i negre. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.

L’arquitecte vigatà Josep Moretó en construí la nova església (1759-63), que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). Aleshores hom dedicà el lloc a segon noviciat dels jesuïtes. L’any 1894 hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici (el vestíbul de la cova és decorat amb àngels de Josep Llimona).

Enllaç web: Cova de Sant Ignasi

Castellnou de Bages (Bages)

5 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 29,16 km2, 469 m alt, 1.287 hab (2016)

0bagesSituat al nord de la vila de Santpedor, entre les conques del Llobregat i el Cardener i accidentat al nord per la serra de Castelladral, al nord de Manresa. Les pinedes i pastures ocupen bona part del territori.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i cereals). Increment recent de la població gràcies a les noves urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la partió d’aigües entre el Llobregat i el Cardener; es formà al voltant de l’antic castell de Castellnou (segles X i XI); destaca l’església parroquial de Sant Andreu, romànica basilical del segle XI, molt modificada el 1671.

Dins el terme hi ha el llogaret d’Argençola (al peu de la serra) i les caseries de Viladelleva, les Vilaredes i Puget.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellgalí (Bages)

13 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,21 km2, 266 m alt, 1.995 hab (2016)

0bagesSituat al sud de Manresa, a la confluència del Llobregat i el Cardener, i estès fins als contraforts septentrionals del massís de Montserrat.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà (vinya i cereals), la indústria de maquinària elèctrica i tèxtil (colònia Boades), activitats complementades pel regadiu (que aprofita l’aigua del Cardener) i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Manresa.

El poble és format pel nucli antic, on hi ha l’església parroquial dedicada a sant Miquel, situat en una elevació on domina la confluència dels dos rius; i pel Raval o la Fàbrica, a la riba dreta del Cardener. L’antic castell de Castellgalí fou destruït al segle XV.

Dins el terme hi ha el sepulcre monumental romà conegut per la torre del Breny i l’antiga quadra de Cirerencs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellfollit del Boix (Bages)

11 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 58,90 km2, 700 m alt, 448 hab (2016)

0bagesSituat al sector sud-occidental de la comarca, al límit amb el d’Anoia, entre les conques del Cardener i de l’Anoia, i drenat també per la riera de Castellfollit, tributària de la riera de Rajadell. La zona muntanyosa del terme és boscada.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (ordi, oliveres, ametllers i vinya, són famoses les seves mongetes) i la ramaderia ovina, porcina i cabrum. Àrea comercial de Manresa.

El poble és situat en un altiplà; als afores hi ha l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, modificada el 1633.

Dins el terme es troben els pobles de Grevalosa (amb les ruïnes del temple pre-romànic de Sant Miquel) i de Maians (amb ruïnes de l’antic castell de Maians i de la seva església romànica) i diverses capelles, a més d’algunes restes romàniques i vestigis ibèrics i romans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellbell i el Vilar (Bages)

12 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 28,47 km2, 178 m alt, 3.584 hab (2016)

0bagesSituat a la vall del Llobregat, entre el massís de Montserrat i el Vallès Occidental, drenat per les rieres de Marganell (dreta) i Rellinars (esquerra). Hi ha pinedes, alzinars i rouredes.

Els conreus són bàsicament de secà (cereals, fruiters, olivera, llegums i vinya) i al regadiu s’hi cultiva hortalisses i arbres fruiters. És tradicional al municipi la indústria de filats i teixits de cotó, localitzada en colònies a la vora del Llobregat, com el Borràs, cap del municipi, el Burés, la Bauma i altres. Àrea comercial de Manresa.

Al poble de Castellbell hi ha el Pont Vell sobre el Llobregat, gòtic, i a prop, el castell de Castellbell.

Dins el terme, a més del Vilar, hi ha també el poble de Sant Cristòfol, amb l’ermita romànica de Sant Jaume.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies

Cardona, monestir de

18 Respostes

(Cardona, Bages)

Antiga abadia canonical (Sant Vicenç de Cardona), situada dins el clos del castell de Cardona. Les primeres notícies de l’església són del 980; aleshores ja hi vivien diversos clergues comunitàriament. Les intromissions dels vescomtes d’Osona–Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1018 pel vescomte Bremond I de Cardona, aconsellat per l’abat Oliba. Bremond inicià la construcció de la gran basílica, consagrada el 1040.

La comunitat canonical hi vivia ja el 1029, i prosperà notablement els segles següents amb les donacions fetes pel mateix Bremond i els seus successors. Vers el 1090 hi fou introduïda la reforma augustiniana. La comunitat era composta d’un abat i de dotze canonges i diversos sacerdots beneficiats i porcioners; en depenia el priorat de Sant Jaume de Calaf. Fou secularitzada el 1592, que restà convertida en col·legiata secular regida per un abat. La comunitat de Sant Vicenç es traslladà a la vila de Cardona al segle XVIII, on subsistí fins al 1851. El monestir i l’església foren convertits en caserna a partir del 1794.

Les dependències canonicals i el claustre gòtic són en restauració. La basílica, restaurada recentment, és un dels monuments més importants de l’art romànic; té tres naus i tres absis amb un transsepte sobremuntat d’una cúpula. L’edifici és precedit d’un atri o nàrtex que s’estén al llarg de la façana de ponent, cobert, com les naus laterals, amb volta d’aresta decorada, amb unes pintures de tema religiós del segle XII, dins l’estil del Mestre de Polinyà, i unes altres del 1300, amb escenes del setge de Girona del 1285, recentment restaurades. La nau central és coberta amb volta de canó. Sota el presbiteri hi ha una àmplia cripta de tres naus, coberta amb voltes d’aresta sostingudes amb columnes. L’església fa 49 m de llargada i 17,5 d’amplada al creuer, i la nau central fa 8 m d’amplada i 19 d’alçada.

Cardona (Bages)

76 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)

0bagesSituat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les pobl_cardonasals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.

A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.

cardona_castellLa vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.

El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Callús (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 12,50 km2, 260 m alt, 2.057 hab (2016)

0bages(o Catllús)  Situat al nord-oest del pla de Bages, a la conca del Cardener. La zona muntanyosa és coberta de bosc i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, tant de regadiu (cultius hortícoles a la vora del riu) com de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La indústria tèxtil (filats i teixits de cotó), de gran tradició al municipi, és en decadència. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la riba esquerra del Cardener, al peu de l’antic castell de Callús, anomenat castell Gotmar; resta, abandonada, l’antiga església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Viladelleva, amb una petita església pre-romànica, les colònies d’Antius, el Cortès i can Cavaller, i el barri dels Manxons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques