Arxiu d'etiquetes: Bages

Sant Vicenç de Castellet (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 17,13 km2, 176 m alt, 9.300 hab (2017)

0bages(o Castellet de Bages)  Situat al sud de la comarca, travessat pel Llobregat, prop del seu aiguabarreig amb el Cardener.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió), ametllers, cereals i oliveres; el regadiu produeix hortalisses i fruiters. Explotació de pedreres de calcàries i sorrenques. Important indústria tèxtil cotonera i de fibres artificials, de la construcció, derivada de la fusta, sidero-metal·lúrgica i paperera. Àrea comercial de Manresa. La població ha tingut un enorme creixement al llarg del segle XX.

El poble és situat a la riba esquerra del Llobregat, al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Castellet de Bages (en ruïnes) amb el santuari marià de la Mare de Déu de Castellet, el poble de Vallhonesta (amb església romànica de Sant Pere) i la colònia tèxtil del Barri Nou.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBiblioteca

Sant Salvador de Guardiola (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 37,15 km2, 334 m alt, 3.127 hab (2017)

0bages(o Guardiola de Bages)  Situat al sector sud-oest de la comarca i de Manresa, a les vores de la riera de Guardiola, afluent del Llobregat.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió) i cereals. Indústria alimentària, perfumeria i tèxtil. El terme ha pres caràcter de lloc d’estiueig o de segona residència d’un bon nombre de manresans, amb la construcció de nombrosos xalets i urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa. Població dispersa, en ascens.

El poble sorgí al peu de l’antic castell de Guardiola, del qual hi ha restes; capella gòtica de la Mare de Déu de Gràcia. L’església parroquial és del 1640 i és situada al pla.

El municipi comprèn, a més, el poble de Salelles i diversos veïnats o ravals, com el Sellerès, Coll d’Arboç, el Parrot, etc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Montserrat

Sant Mateu de Bages (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 102,92 km2, 569 m alt, 611 hab (2017)

0bages(o Sant Mateu de Mirabages)  Situat al sector oest de la comarca, a la riba dreta del riu Cardener i accidentat per la serra de Castelltallat. El terme és molt muntanyós i la meitat és coberta per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

Els conreus més estesos són els de cereals. Indústria tèxtil (cotó i teixits de llana). Àrea comercial de Manresa. Població disseminada.

El poble sorgí a redós de l’església parroquial de Sant Mateu, d’origen pre-romànic (documentada des del segle X), al nord-est de la qual hi ha les ruïnes del castell de Sant Mateu de Bages, del qual resta la capella romànica de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castelltallat (amb un dolmen), Salo, Coaner i Claret dels Cavallers, l’antiga quadra de Mejà, el santuari i masia de la Sala, i les esglésies de Sant Cristòfol de Figuera, de Sant Pere de Vilalta i de Bonveí.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 16,42 km2, 277 m alt, 10.802 hab (2017)

0bagesSituat al centre de la comarca, a banda i banda del Cardener i a la vora del seu afluent, la riera de Fonollosa. Boscs de pins i matolls.

L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals i vinya; el regadiu no és gaire important. Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, del vidre i de pells, afavorida per la proximitat de Manresa, de l’àrea comercial de la qual depèn. Població en ascens.

El poble és a la dreta del Cardener i constitueix pràcticament un barri de Manresa. Església parroquial de Sant Joan (romànica, esmentada ja el 1020).

El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Martí de Torroella, antic cap municipal, el poble i santuari de Joncadella i l’església de Sant Daniel de Palou.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Jeroni -Bages-

(Monistrol de Montserrat, Bages)

Ermita (1.130 m alt) de la muntanya de Montserrat, la més alta i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme, sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell i el Bruc, que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor.

Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1.193 m alt. Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església.

Sant Fruitós de Bages (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 22,20 km2, 247 m alt, 8.512 hab (2017)

0bagesSituat a la riba dreta del Llobregat, al nord-est de Manresa.

L’activitat econòmica fonamental és l’agricultura, els conreus més estesos, de secà, són els cereals (blat, civada i ordi), les oliveres i la vinya. El regadiu aprofita l’aigua de la sèquia de Manresa. Indústria influïda per la proximitat de Manresa. Estiueig. Població en ascens. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’esquerra del riu d’Or; església parroquial romànica del segle XI que fou ampliada i transformada a la fi del segle XVII.

El municipi comprèn el monestir de Bages, els pobles d’Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle de Bages, la caseria del Pont de Cabrianes, l’antiga parròquia de Vilella, el barri de Torroella de Baix i els nuclis moderns de les Brucades, la Rosaleda i Pineda de Bages.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Feliu Sasserra (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 22,36 km2, 617 m alt, 606 hab (2017)

0bagesSituat a la zona de contacte del Lluçanès i el Moianès, a la conca del Besi, afluent de la riera Gavarresa, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb Osona.

Agricultura de secà (cereals, patates, vinya i remolatxes). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria tèxtil cotonera i serradores. Àrea comercial de Manresa.

El poble es troba al carener d’un serrat, la direcció del qual segueix el carrer principal. Església parroquial de Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, gòtica-tardana amb portal romànic; antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, renaixentista.

El municipi comprèn, també, l’antiga parròquia de Sant Julià de la Cirera, el veïnat de la Mongia i la masia i antic terme de Vilaclara.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBibliotecaFira de les BruixesEscola Els Roures

Sallent (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)

0bages(o Sallent de Llobregat)  Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.

Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.

El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.

El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola VedrunaClub Natació

Rajadell (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 45,53 km2, 361 m alt, 536 hab (2017)

0bages(ant: Riudagell)  Situat a les ribes de la riera de Rajadell de 38 km de longitud, afluent del Cardener, que passa molt encaixat pels termes d’Aguilar de Boixadors i Rajadell, a l’oest de Manresa.

Agricultura de secà: oliveres, vinya. Ramaderia. Prop de la meitat de la població viu disseminada. Acusà un màxim de població el 1930 (803 h). Ha esdevingut poble d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Manresa.

El poble és establert al voltant de les restes de l’antic castell de Rajadell i de l’antiga església parroquial de Sant Iscle.

Al terme hi ha també les parròquies de Monistrolet, bona part de la vella demarcació de Vallformosa, la sufragània de Sant Amanç, l’antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell, l’església de Valldoria i l’antiga quadra de la Cirera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEsclat Gospel

Pont de Vilomara i Rocafort, el (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 27,41 km2, 202 m alt, 3.794 hab (2017)

0bagesSituat entre la riera de Mura i l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada de la gorja de Vilomara. El territori és drenat a més per la riera de Santa Creu. Ocupat principalment per boscs de pins i alzines i altres terres ermes i roquers.

Agricultura amb conreus de secà: predominen els cereals per damunt de la vinya; hi ha petites extensions d’oliveres. Indústria tèxtil cotonera desenvolupada a la fi del segle XIX al costat del Llobregat. Àrea comercial de Manresa. La població ha oscil·lat, amb un mínim el 1930 (1.098 h) i un màxim actualment.

És format per dues entitats, el poble antic de Rocafort i el nou del Pont de Vilomara, cap municipal, el qual és de fet un barri de Manresa. Pont gòtic.

El municipi comprèn, també, l’església mossaràbiga de Santa Maria de Matadars.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques