Barri, situat a la riera del Canyet, entre aquest barri i el centre de la ciutat.
Bufalà
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Badalona (geo)
Carrer del Manresà, el
Barri de la ciutat. Sorgit a la fi del segle XIX vora la carretera de Barcelona a Girona, pràcticament unit al barri industrial de les Mallorquines del municipi de Montgat (Maresme).
Artigues -Badalona-
Barri de la ciutat, unit al nucli urbà de Sant Adrià de Besós.
Fou originat per una urbanització creada al primer terç del segle XX.
Carig
Sector de la ciutat, situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.
Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred (ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció).
És previst de transformar-lo parcialment en zona verda.
Canyet, el -Badalona-
Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat.
Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el segle XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d’estiueig.
L’església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.
Badalona (Barcelonès)
Municipi del Barcelonès (Catalunya): 21,18 km2, 6 m alt, 215.634 hab (2016)
S’estén des del vessant marítim de la serralada de Marina fins a la mar, a l’esquerra del delta del Besòs.
Els primitius recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura, la ramaderia i la pesca, s’han vist arraconats durant el segle XX a causa del desenvolupament industrial i l’espectacular téxtil, quimic, metal·lúrgic, elèctric, vinícola, farmacèutic, del vidre, les arts gràfiques, materials de la construcció, gas, etc.
La població, amb forta aportació d’immigració no catalana, ha passat dels prop de 5.000 habitants a mitjan segle XIX als més de dos-cents mil actuals.
La ciutat s’estén per tot el sector costaner del terme i té el centre històric sobre l’antiga Baitolo ibèrica i l’emplaçament romà de Bètulo, dels quals resten diversos vestigis de temples, termes, carrers, muralles, estàtues, com la Venus de Badalona, etc. L’església arxiprestal de Santa Maria és del segle XVII, i a prop seu hi ha el casal de la Torre Vella, d’origen medieval. El Museu Municipal, dedicat a l’arqueologia, va ser construït sobre unes antigues termes romanes.
A la ciutat destaquen també nombrosos edificis d’estil modernista i, fora vila, en els antics veïnats absorbits per barriades obreres, algunes masies, com la de Can Canyadó, fortificada, el Castell de Gotmar, la Torre Codina i, molt especialment, l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, del qual resten el claustre i part de l’església gòtica.
El municipi celebra, durant els mesos d’abril i maig, la Fira del Llibre, la de l’Arrop i la de la Terrissa. Entre les nombroses associacions que li donen vida, cal citar l’Orfeó Badaloní, l’Agrupació Excursionista i el club de bàsquet Joventut de Badalona.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu
Dades dels Països Catalans 